Laura Martin (Escaldes-Engordany, 1998) està estudiant a la Universitat de la Salle Enginyeria electrònica en telecomunicacions amb esment en robòtica. Exposa les seves visions de futur sobre un sector que va guanyant pes en la societat.

–S’ha endinsat en uns estudis aparentment complexos...
–És un àmbit que no l’anava a estudiar perquè és molt tecnològic. Però sempre he tingut la vessant de voler ajudar a les persones i la robòtica el que em permet és ajudar a la gent per fer la vida més fàcil.

–Com per exemple?
–Ara s’està estudiant treure robots per ajudar a gent amb discapacitat o amb alzheimer. És a dir, per a la gent gran ara s’estan dissenyant robots de companyia perquè així no se sentin tant sols. O robots que t’ajudin per exemple a l’hora de la rehabilitació si no pots anar cada dia al fisioterapeuta. 

–Sembla complicat que la gent gran pugui incorporar en la seva rutina un element de robòtica i que se n’adoni que pot ser d’utilitat...
–Justament per això encara no s’ha tret, a gran escala, cap robot al mercat. Degut a Hollywood, tenim una visió de la robòtica que és quelcom que queda molt lluny i que els robots seran superhomes que ho faran tot. I això pot xocar per a una persona gran perquè li és desconegut. Però al final la tecnologia és una cosa que va avançant i fins fa uns anys els smartphones no estaven i ara és molt comú. Hem de treballar.

–Un dels reptes, doncs, és guanyar-se la confiança del mercat...
–Exacte, i que no es vegi com una por. Ara hi ha la por que els robots ens trauran la feina. I s’ha d’educar a les persones per concebre-ho com un mètode d’ajuda. No volem forçar a acceptar un robot, sinó que sigui acceptat poc a poc per la societat, com per exemple la Roomba. És un robot molt bàsic que ara tothom li sembla normal perquè no és més que una màquina que neteja. Llavors el que hem de treballar és en aquesta part de psicologia perquè al final és un producte que les empreses volen vendre. 

–Parla de la vessant d’ajudar a les persones però la robòtica també pot ser concebuda com una eina per estalviar despeses de personal a una empresa...
–És veritat, però hem de pensar que fa uns anys hi havia jornades laborals de 12 hores i potser això ja no cal. Nosaltres no treballem com ho feien els nostres avis. Al final un robot ha d’estar supervisat per una persona. Més que reducció de plantilla serà una plantilla més preparada. 

–Quin és el camp dins de la robòtica que l’atrau més per desenvolupar la seva trajectòria laboral?
–En robòtica medicinal, per exemple, en la fisioteràpia o el tractament de l’alzheimer. M’interessa especialment tots aquells robots que ajudin a operar o robots de baix cost que es puguin portar a països subdesenvolupats i que no tenen els recursos que tenim aquí.