L’Alexis Andreu i Gràcia és psicòleg clínic en un hospital i completa la seva professió amb la seva gran passió; la maquetació d’exposicions d’una joguina inconfusible que va marcar a tota una generació: el Playmobil. De la mà de l’associació Click Factory Fest, forma part de la primera mostra de la popular joguina al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany.
 
–Com va sorgir la seva passió?
–Des de ben petit vaig aficionar-me a aquesta joguina. Quan jo tenia 4-5 anys, era la jogina de moda, ja que jo vaig néixer al 1975 i Playmobil va començar a arribar al 1974. Així que en aquell moment tothom estava enganxat als petits ninots de plàstic. He passat moltes hores d’estiu amb amics i família recreant batalles històriques.

–S’ha adaptat una joguina com aquesta al ‘boom’ tecnològic?
 –És una creació que ha sabut reinventar-se, actualitzar-se i posicionar-se com a líder en la seva categoria malgrat competir contra la Playstation i demés màquines tecnològiques. La joguina ha evolucionat en tots els camps. Des de l’agradable tacte del plàstic fins el disseny inspirat per conservar el lligam amb els nens a través del somriure. Ha canviat de formes, colors i temàtiques. Ha passat de generació en generació.

–S’ha identificat amb una temàtica bèl·lica?
 –Obviament té moltes temàtiques bèl·liques, però el gran triomf de Playmobil ha sigut saber escapar-se dels típics escenaris d’oest, medieval o pirates. Ara trobem policies, figures més modernes com bombers,  els Reis Mags, Pare Noel, constructors, arquitectes, conductors d’avions, busos o metges. És increïble observar com un objecte com aquest pot estar tan carregat de material simbòlic, de fer-te imaginar malgrat no tenir grans pretensions.

–Com ha estimulat la seva proliferació?
–Més enllà del marxandatge i les pel·lícules, el que reactiva el Playmobil a Catalunya és el teixit associatiu. La nostra associació s’encarrega de maquetar i organitzar exposicions i fires com la del Centre d’Art i això mou la tradició entre generacions. Els nens s’interessen.

–Quina joguina és la més especial?
 –Tinc més de 6.000 figures, així que és difícil triar a nivell emocional, però tinc edicions especials, figures de col·leccionista. Tinc una locomotora valorada en 800 euros, cases victorianes, coches de BMW i un vaixell anomenat ‘Susanne’ valorat en 200 euros.

–Què podem veure en l’exposició?
 –Hi ha fins a cinc diorames creats entre tres maquetadors. En el primer d’ells s’ha recreat un zoològic; el segon és més històric, ja que s’il·lustra un poble antic d’Israel on s’està a punt d’iniciar una batalla entre les tropes de Saladí i els templers; el tercer està dedicat al món dels pirates, el quart es basa en l’època de la prehistòria i, per últim, el cinquè està dedicat a una escena de la pel·lícula San Andrés on se simula el moment en què un tsunami arriba a San Francisco després d’un terratrèmol. Convido tothom a venir.