Gerber Martín (Granollers, 1985) és esquiador de muntanya de la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM). Compagina la pràctica d’aquest esport amb el Cos de Banders.

–Quins objectius es marca?
–Si parlem de Copa del Món, els objectius serien rebaixar els percentatges de l’any passat. No mirem les posicions en les quals quedem, el que és més interessant és el percentatge de temps respecte al primer. L’any passat vaig aconseguir un 10,7%. Vull estar per sota, seria un objectiu molt bo.

–Quines són les proves més importants?
–El circuit de la Copa del Món, de primera a l’última i els Campionats del Món que se celebren a Itàlia a principis d’abril. Però la prova més atractiva i important és la Comapedrosa Andorra perquè es fa al país i tindrà un gran ambient.

–Competir a casa sempre és especial.
–Sí, sobretot amb el nou canvi de recorregut. Esperem que això sigui un impuls de cara al fet que vingui més gent i al nostre esport.

–Quina posició es marca?
–Dependrà de la quantitat de corredors. Vull fer un percentatge molt bo. L’any passat vaig fer una 31a posició però vaig estar al 12%. La FAM ens ho marca i aconseguir-ho, és bo.

–Un altre any a l’elit.
–Sí, serà el meu quart any. Estic molt content perquè vull apostar de cara al sacrifici respecte a entrenaments. Cada any tinc millors resultats.

–Què implica aquest sacrifici?
–Molta gestió del temps perquè no deixo de tenir una feina de  vuit hores diàries. La resta implica molta organització pel que fa a entrenaments amb pista i fora d’aquesta. També s’ha de fer fisioteràpia, osteopatia, psicologia, nutrició i visites a altres especialistes per mantenir el teu cos en bon estat. També s’han de fer entrenaments interiors com estiraments. I cadascú té una família.

–Com és el seu dia a dia?
–Depèn del torn que em toqui. Per sort, sóc bander, fem vuit hores seguides i em deixa l’altra meitat del dia per gestionar el meu temps en l’àmbit personal. No entreno mai moltes hores cada dia, el poc temps que tinc disponible ho intento destinar a altres coses per tenir el cap i el cos en perfectes condicions.

–La feina és una mica entrenament.
–Som afortunats perquè podem disposar de la muntanya almenys per caminar, per moure’ns.

–Com es va introduir a aquest esport?
–Amb quatre anys feia esquí alpí i després vaig passar al de muntanya. Era una altra època. Allò em va donar la base, però després vaig fer una aturada llarga. En els darrers anys m’ha picat la curiositat i els resultats han acompanyat.

–Què li aporta?
–Molta disciplina, rigor, seriositat i felicitat. El sacrifici es veu recompensat.