Teresa Segura-Garcia Historiadora de l’Àsia Meridional i professora
«L’aparició del refugiat és un dels llegats més foscos del segle XX»
L’experta en història de l’Índia i llicenciada en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) arriba avui a Andorra per assistir a la xerrada d’Obrim-los, Obrim-les titulada Crisis de refugiats en el procés de descolonització de l’Imperi Britànic, del Punjab a Palestina, que tindrà lloc a les set del vespre al Centre Cultural La Llacuna, a Andorra la Vella.
–En quins projectes treballa actualment?
–Des del 2017 sóc investigadora postdoctoral al Departament d’Humanitats de la UPF, a Barcelona. La meva feina té dues vessants: la recerca i la docència. Pel que fa a la recerca, investigo en el camp de la història de l’Índia dels segles XIX i XX. Pel que fa a la docència, faig classes d’història global del món contemporani a nivell de grau i de màster.
–Què la va motivar a endinsar-se en la història de l’Índia?
–L’Índia és un país que m’ha atret des de petita. Tot va començar el 2006 quan vaig obtenir una beca de mobilitat per passar dos mesos a l’Índia fent classes de castellà a la Universitat de Delhi. I aquests dos mesos em van obrir els ulls: com podia ser que a Barcelona cap professor m’hagués explicat res del passat d’aquest país? I vaig decidir que volia fer una tesi doctoral sobre història de l’Índia. M’interessen especialment les transformacions que el colonialisme provoca en l’àmbit del gènere, de la cultura visual i material, del món domèstic, etc.
–Podria avançar algunes idees que exposarà en la xerrada d’aquest vespre?
–L’aparició del refugiat com a resultat de les migracions forçades és un dels llegats més foscos del segle XX. De migracions forçades n’hi ha hagut en molts períodes històrics, però els estats del segle XX i, en concret, els imperis europeus que es desintegren en aquest període, com el britànic, les van empitjorar substancialment. A això cal afegir-hi còctels de discursos racistes, ètnics i nacionalistes que han buscat expulsar poblacions senceres de territoris determinats.
–Exposarà alguns casos en concret?
–Com a especialista en l’imperi britànic, em centraré en dos casos: la província del Panjab, a l’Índia, i Palestina. Entre 1947 i 1948, aquests dos espais van protagonitzar dues de les migracions forçades més tràgiques del segle XX, amb conseqüències que es fan sentir encara avui en dia.
–La societat està conscienciada?
–Falta molta sensibilització. No només sobre la situació dels refugiats avui en dia, sinó sobre les arrels dels conflictes que històricament han creat refugiats. Per exemple, sobre la història dels refugiats a l’Índia en sabem ben poc, tot i que els fets de 1947 expliquen parcialment la presència de bona part de la comunitat índia tant a Andorra com a Catalunya.
–Quines serien les eines pedagògiques clau per explicar i apropar la història a la gent?
–L’Índia no és un planeta llunyà i inescrutable, com tampoc ho és cap altre país asiàtic. És un espai amb les mateixes dinàmiques d’espais que ens són més propers. La història ens pot servir per desmuntar molts tòpics.