Joel Font (Andorra, 1966) va començar fa tot just un any la seva aventura formatgera. Més enllà del seu paper com a polític, el patriarca de Casa Raubert va decidir recuperar la tradició de les antigues cases de pagès i engegar la primera formatgeria d’Andorra. Va fer el que calgués per fer realitat aquest somni; va habilitar una part de la casa pairal per construir-hi el local, va fitxar un mestre formatger i va portar fins La Massana una cinquantena d’ovelles d’origen isrealià. 

–Molts turistes venen a Andorra per comprar formatges. Com és que fins ara no n’hi havia cap d’andorrà?
–Això no m’ho demanis a mi! (riu); els pagesos andorrans sempre hem tingut el costum de munyir les 4 ovelles que tenim per fer formatge per a consum propi. A casa nostra portem 40 anys fent-ho però fins el novembre de l’any passat no vam decidir fer un pas més enllà i comercialitzar-lo. 

–Ara mateix sou els únics.
–Fem un dels únics productes agrícoles artesans del país i ho fem tot a mà, fins i tot l’envasat i l’etiquetatge. Al 2017 es va publicar el llibre Formatges dels Pirineus: els 50 millors i n’hi havia de francesos, de catalans i de vascos però cap d’andorrà, així que vam decidir posar-hi remei.

–Què va ser el més difícil?
–Trobar les ovelles adequades. La raça autòctona del Principat és la Barbarina però es cria pel consum de carn. Després de molt buscar vam trobar que una raça provinent d’Israel era la millor i en vaig fer portar una cinquantena. Dona molta llet i és molt rica en omega 3 i omega 6.

–Deurien passar fred al principi les pobres ovelles...
–Les vam comprar quan eren petites perquè era més fàcil que s’adaptessin del pas de 400 metres sobre el nivell del mar als gairebé 1.500 metres que tenim a Casa Raubert. S’han adaptat molt bé perquè hem passat de 50 a ser 65 femelles i 3 mascles.

–I no s’hi van posar per poc; tenen 9 varietats de formatge.
–Quan un es posa a fer formatge, és el mateix fer-ne un que fer diverses varietats, i també es pot fer iogurt, quallada, mató, xirigot...

–Xirigot?
–Sí, és un recuit amb només un 20% de greix. Es fa bullint l’aigua groga que queda del procés d’altres formatges.

–Formatges especials amb noms especials, doncs! 
–No ho són pas d’especials. Són paraules que els ramaders d’Andorra hem emprat tota la vida. Dos dels nostres formatges curats es diuen Orri i Conlloc; l’Orri, és on munyien les ovelles a les muntanyes i el Conlloc és el contracte que se’ls hi feia als pastors de fora per pasturar per les muntanyes d’Andorra. N’hi ha un altre que porta el nom de Boïga, que és un tros de bosc que es talla per convertir-lo en pastura.