El violinista andorrà Alexandre Arajol (38) va començar a formar-se musicalment al Principat, concretament a l’Institut d’Estudis Musicals, saltant posteriorment a Barcelona on va continuar el procés d’aprenentatge i va aconseguir feina. Després de 10 anys fora del país per motius professionals, sense perdre mai el vincle amb el territori natal, ha tornat.

–En quins projectes està involucrat actualment?
–Ara compagino les actuacions de música de cambra i a l’ONCA amb la docència: sóc professor de violí a l’Espai de Música Moderna d’Andorra la Vella i a l’Escola de Violí d’Encamp. També participo en l’ONCA Social organitzant tallers per a la gent gran o alumnes que pateixen algun tipus de discapacitat amb l’objectiu de fomentar la inclusió social. 

–Quan es va crear el quintet 5AndCordes?
–Fa molt temps que assagem però encara no ens hem estrenat i ho farem aquest diumenge en el festival Ordino Clàssic. Som tots músics freelance d’Andorra que molts toquem a l’ONCA i que en un moment donat vam decidir tirar endavant el quintet, comptant amb la presència del guitarrista David Font. La combinació de quartet de corda i guitarra és una formació molt poc habitual en la que no havia tocat mai. Ens venia molt de gust provar aquesta combinació. Per demà hem escollit un repertori molt atractiu.

–Ens pot donar alguna pista del repertori?
–És un repertori que abraça una cronologia molt gran: comencem amb Vivaldi, de l’època del barroc, i acabem amb un repertori del segle XXI amb un tango del guitarrista i compositor Roland Dyens.

–Quin és el panorama actual de la música clàssica al Principat?
–La música clàssica mai ha estat una música de masses, sinó que ha estat més aviat elitista, ja que és un estil que a la gent li costa més i diu que no l’entén, quan aquesta no és la qüestió, sinó que s’ha d’escoltar i gaudir-la; hi ha com una mena de barrera mental. En aquest sentit, Ordino Clàssic vol captar més públic en altres indrets. Per exemple, aquí comptem amb esglésies romàniques molt boniques que són una bona oportunitat per unir patrimoni i música –com el concert de demà que se celebra a l’església parroquial d’Ordino–. La música clàssica necessita tenir altres canals de difusió i hem d’aprofitar les xarxes socials per mobilitzar, involucrar i entusiasmar a la gent.

–Què li aporta personalment la professió?
–Sóc un privilegiat perquè vaig estudiar violí i estic treballant d’això. El món de la música és tan gran que també tens l’oportunitat d’ensenyar el que et van ensenyar a altres persones; també té una vessant artística que permet oferir concerts, destacant que a finals de novembre l’ONCA té programat dos concerts a la Sagrada Família, i amb l’ONCA Social podem apropar la música a col·lectius que tenen més dificultats per accedir a la cultura. La possibilitat de treballar amb companys del país, però també conèixer directors estrangers i altres punts de vista fa que sigui una feina molt enriquidora. La rutina és el pitjor enemic de la música.