Fede Aguiar (Buenos Aires, 1992) es va convertir aquest estiu en un nou reforç del VPC a Honor. Vol seguir al país durant unes quantes temporades.

–Com escull venir a jugar amb el VPC?
–Vaig arribar al VPC gràcies a l’Agustín González perquè teníem un amic en comú. Em va demanar si tenia ganes de venir perquè ens faltava un vuit, ja que l’anterior havia marxat. Em va interessar, vaig parlar amb el Jonathan García i em va convèncer. I aquí estic.

–Quina és la seva història amb el rugbi?
–Quan tenia 12 anys vaig començar a jugar a l’Hindú Club de Buenos Aires, on vaig jugar tota la vida. Amb 21 anys, vaig venir a Andorra, em van trucar per la pretemporada.

–Com ha estat el canvi?
–Andorra és un país molt bonic. Em vaig adaptar molt bé al grup que ja hi havia i a més hi ha molts argentins. Se’m va fer fàcil arribar perquè ja teníem un bon grup.

–Com és viure a Andorra?
–Estic molt content amb la ciutat, tot és molt tranquil i tothom és molt educat.

–Com compagina el rugbi amb la feina?
–L’acord era treballar durant la temporada de neu a més de jugar. Mai ho havia fet. Treballaré a Vallnord d’agent d’explotació.

–Serà complicat.
–Sí, però a l’Argentina ja ho feia perquè és esport amateur. Serà dur pel fred que fa i per la neu que hi ha. Però si l’equip segueix com ara, serà fàcil perquè anem molt bé.

–Quina diferència hi ha entre el rugbi d’Andorra i el d’Argentina?
–A l’Argentina el rugbi és més dinàmic però aquí és més col·locat i més lent. Pel que fa a l’aspecte físic, considero que és semblant.

–Què li sembla el grup?
–Molt bé, la gent és molt bona i atenta, sempre hi ha hagut bona disposició pel que he necessitat, sabent que era nou i que no coneixia a ningú. Es van portar perfectament amb mi, el club i els nois.

–Què aporta?
–Experiència. Fa anys que jugo a alt nivell a l’Argentina. Crec que també aporto bona línia de joc i potència, més tenir la pilota i una mica d’ordre.

–Com va ser l’adaptació?
–Difícil. Al principi em va costar per l’idioma perquè no parlo català. Dos mesos després ja em vaig començar acostumar. Per tant, la transició per sentir-me còmode va ser molt fàcil.

–Què en pensa de les instal·lacions?
–L’Estadi Nacional és de primera i hi ha molt bona atenció al club.

–Quins són els objectius?
–L’ascens és possible encara que hi ha molt per millorar. Tots sabem que es pot arribar a Federal 3, l’ambient és molt positiu. Les ganes i la idea hi són.H