Després de viure uns anys als Andes peruans i treballar amb les comunitats indígenes del país va entendre la necessitat que té un poble de connectar amb el seu territori. Va adonar-se del poc valor que sempre se li havien donat a les tradicions del Pirineu andorrà i, quan va tornar, va crear el projecte Vital. La primera actuació va ser recuperar el coixí que els pastors d’Andorra fan servir quan pasturen i que fabriquen amb la llana de les seves pròpies ovelles.
 
–Un coixí salvarà la nostra identitat com a poble?
–És un bon començament! La cultura dels pastors i la llana és present a moltes muntanyes d’arreu del món i recuperar aquest coixí era una manera de reconnectar amb el territori i donar-li valor. La població dels Pirineus s’ha vestit des de sempre amb aquesta fibra natural per protegir-se del fred i portar-lo a les nostres cases és una manera de lligar el negoci de la ramaderia amb idees com la sostenibilitat, la identitat o la bellesa.

–A què estava lligat fins ara, doncs?
–Les tradicions de muntanya sembla que sempre hagin d’estar vinculades a quelcom popular; unes activitats que necessiten estar subvencionades o tenir l’ajuda d’un comú per existir, i queden relegades a un simple museu d’art popular. La idea de Vital és  trencar amb això, que la gent faci un pas més enllà i associï la nostra cultura ramadera i agrícola amb la innovació. Crec que no hem sabut posar en valor tot el nostre territori ni l’hem promocionat prou bé. És un problema general dels Pirineus, no només d’Andorra. Als Alps, per exemple, ho fan molt bé i tenen un model econòmic vinculat a la cultura molt potent. A Andorra hem optat per un model de negoci basat en la quantitat i no en la qualitat, i prioritzem les marques estrangeres per sobre del que fan els nostres artesans. 

–Fa poc va presentar el coixí de pastor als Estats Units. D’Andorra al món?
–Vaig estar en una fira de cultures minoritàries de Boston, a Massachussets, i el coixí va tenir molt bona acollida. És un producte únic i això el fa exclusiu, no només per la seva singularitat sino perquè ara mateix les existències encara són petites. De moment m’he centrat en el mercat nord-americà on tenen botigues molt especialitzades i gent amb un alt poder adquisitiu, però al Principat també se’n poden trobar a diverses oficines de turisme com ara les d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria.

–Diu que tenen poc producte... falta llana o falten pastors amb qui treballar?
–De llana no en falta, perquè la majoria de pastors dels Pirineus no l’aprofiten quan esquilen les seves ovelles a la primavera. Si nosaltres no la recuperessim, probablement la destruirien. Treballem amb persones que tenen petits ramats i un parell de pastors amb ramats més grans, però en un futur ens agradaria poder tenir contacte amb tots els que viuen als Pirineus andorrans, i fins hi tot, algun dia ens agradaria tenir tants beneficis com per poder pagar per la llana que ara ens cedeixen.