Dins el 35è Cicle de conferències de la Societat Andorrana de Ciències i en commemoració dels 600 anys del Consell de la Terra, la doctora en història de l’art Montserrat Aymerich i Bassols impartirà una xerrada sobre com s’anava vestit a l’època en què es va crear el màxim òrgan de la política andorrana. Serà demà a les 20.00 hores al Centre Cultural La Llacuna.

–De què tractarà la seva conferència?
–De la indumentària des de l’any 1400, quan es va crear el Consell de la Terra, fins al primer terç del segle XV.

–Quan comença la moda?
–Als anys 30 i 40 del segle XIV, hi ha els primers grans canvis en el vestuari de les persones, però no és fins a principis del XV que aquests canvis van en augment i s’introdueix el luxe en la roba, sobretot en la de les autoritats eclesiàstiques. En la meva xerrada intentaré donar una ullada ràpida als guarda-robes de diferents bisbes catalans, inclòs el d’Urgell, i de prínceps i reis i també em ficaré dins les cases de les valls pirenaiques més senzilles. 

–La roba sempre ha estat un diferenciador de classes socials, oi?
–Sí. A l’Edat Mitjana la societat estava molt jerarquitzada, de manera que la moda era un codi molt ben regulat que assenyalava a cada persona no només pel seu sexe sinó per la seva condició, sobretot en les dones, que es diferenciava entre infantes, donzelles, casades o vídues, per exemple. 

–Vostè parla des de l’Edat Mitjana, però l’ésser humà s’ha vestit sempre.
–Sí, ja a la prehistòria els homes i les dones es cobrien el seu cos. Però el fet de preocupar-se per la imatge i generar canvis apareix al segle XIV aportant, a més, un aspecte cada vegada més extravagant. També és en aquest moment quan se li dona un valor emocional, estètic i simbòlic.

–Hi ha alguna peça de roba que perduri des de llavors?
–I tant. Jo en diria vàries, però les més clares són el gipó, l’antecedent de l’americana masculina, i el caparó o, actualment, caputxa. De fet, ara està molt de moda entre el jovent, però el cap encaputxat és una imatge icònica dels segles XIV i XV.

–Vostè, com experta en la matèria, quina creu que ha estat la peça més revolucionària al llarg de tot aquest temps?
–Per a mi, el canvi més revolucionari no és una peça de roba sinó el fet d’haver deixat de modificar el cos, sobretot el femení.

–I què en diu de la minifaldilla o el biquini?
–Bé, és evident que van ser uns canvis essencials en la història de la Humanitat, com a mínim, en el món occidental, perquè suposa l’alliberament de les cames de les dones. Però abans d’això, al segle XVIII, crec que deixar de portar cotilles i que les dones es desfessin d’una opressió que causava greus lesions al cos és el millor que ha pogut fer la moda.