Montserrat Dulcet Valls va néixer a Barcelona ciutat però resideix a Valldoreix. Partint de la pedagogia com a mètode, la música, com a expressió artística, és la via que li permet acompanyar a les persones en el seu procés de creixement personal, especialment en el cas dels infants i els adults que vetllen per ells, com ara els pares o educadors. A Dulcet sempre l’acompanya aquesta frase: «L’home és sempre més d’allò que sap de si mateix», de K-Jaspers. 

–En què consistiria el seu treball amb infants i famílies en el marc de les biblioteques?
–El meu propòsit en el marc de la biblioteca és acompanyar a les famílies a què els seus infants puguin desenvolupar la comunicació i el vincle afectiu a través de l’art. La finestra d’entrada a l’art seria el so i la música. En aquest sentit, entenc que la sensibilitat artística no és alguna cosa que anem a fer, sinó que està en la mirada, en la veu, en el tacte, en la manera com mirem en el món i ens relacionem amb ell. Entrar en el món entès a través de la paraula, que és so, música i vibració, és el que intento que els pares transmetin als seus fills.

–Per què escull la biblioteca com a espai de trobada per desenvolupar el seu projecte? 
–La biblioteca és un gran fons i un tresor per anar a buscar històries que després han de tenir sentit quan ens les expliquem a nosaltres mateixos i als uns als altres. Moltes vegades no sabem com fer-ho, i menys amb els més petits. En aquest cas, jo intento donar totes les eines als pares. Aquesta és la meva il·lusió: intentar que la gent, a la biblioteca i a través dels contes, trobi un primer pas per anar a un lloc molt més gran, que pot ser experimentant el vincle afectiu, poder comprendre el món en què vivim, poder conèixer-se a un mateix, aprendre a resoldre conflictes, respectar als altres i la natura... Un llibre ens ha de transformar i un lloc on anem ens ha de commoure i hem d’ajudar als nens a què els hi passi. 

–Quines activitats va preparar per als infants de la Biblioteca d’Ordino? 
–Per als infants de 0 a 3 anys vam fer el taller «Ballmanetes: Bim Bom les campanes de Salom». Vam treballar els recursos musicals que estimulen el vincle afectiu i la comunicació, entenent que les paraules en aquesta etapa dels infants són igual a la música. Vam jugar amb la música a través del balanceig, que seria el primer moviment que coneixem abans de néixer. El taller dels infants de 3 a 5 anys es titulava «Petites històries, grans moments». Vaig explicar un conte per treballar la concentració i vam treballar cançons i danses de tardor. 

–Per què va escollir aquesta professió? 
–No sé si he escollit, he anat fent i l'he anat trobant. He sigut professora de piano, cant coral, he treballat la música amb persones amb discapacitat, amb avis... Jo em definiria com un connector: jo veig el poder tan fort que té la música i veig l’usuari, i intento que cadascú pugui buscar en la música allò que necessita per viure millor, amb més pau i alegria. La sensibilitat és molt difícil d’explicar-la, perquè es transmet. Hi és o no hi és.