L’actriu Carlota Olcina i Luarna va néixer a Sabadell el 1983 i amb tan sols 10 anys ja va començar a endinsar-se en el món artístic, fent classes de dansa i cant. Amb 13-14 anys va començar a actuar al teatre Regina, tot i que el seu primer debut de caràcter professional va ser amb Bernadeta-xoc al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). A partir d’aquí i ja de molt jove, la seva carrera professional no ha parat de créixer, tocant àmbits tan diversos com el teatre, la televisió i també el cinema. L’actriu confessa que la seva escola i formació ha estat l’ofici mateix, a banda d’algun curs. 

Olcina va estar fa una setmana a Sant Julià de Lòria amb l’obra L’habitació del costat, escrita per Sarah Ruhl i dirigida per Julio Manrique. Aquesta no és la primera vegada que l’actriu puja a escenaris andorrans, sinó que la mateixa explica que ja ha vingut un parell o tres de vegades amb obres com Oleanna o Carta d’una desconeguda. 

–De les diferents tipologies d’arts escèniques que ha exercit, quina és la que més la representa i li agrada? 
–El que he fet més és teatre i televisió, cinema és el que he fet menys. Mentre tingui la sort i l’oportunitat m’agradaria tocar els tres àmbits perquè és una manera d’enriquir-se i sumar. Sempre he dit que el teatre és la base i el contingut de la nostra feina. La televisió també t’aporta moltes coses, com ara la rapidesa, l’agilitat, estar entrenat i ser resolutiu. T’aporta eines que són interessants, ja que com més instruments tinguis, millor. Penso que tot es complementa. 

–Quins projectes destacaria al llarg de la seva trajectòria professional? 
–Aquesta resposta és difícil perquè de tot en treus alguna cosa. Pel que fa a la televisió, al Cor de la Ciutat vaig estar-hi sis anys i va ser una sèrie molt emotiva. Va representar ser un creixement en paral·lel. A nivell nacional, destacaria Amar en tiempos revueltos, que van ser un parell o tres d’anys. Aquesta sèrie va representar ser la meva arribada a Madrid, on vaig viure uns anys. Amb Bambú producciones vaig fer Seis hermanas, però el que m’ha fet molta il·lusió ha estat Nit i dia i Merlí, que va ser un bombonet, tot un regal. 

Especialment de teatre em costarà molt resumir. Ressaltaria la Bernadeta-xoc, evidentment, perquè va ser la primera i va ser un despertar a la vida. També subratllaria L’agressor, Julieta i Romeu de Marc Martínez, Pulmons i Incendios. I Oleanna, que va ser molt significativa. Segur que em deixo de ressaltar alguns projectes  perquè penso que tot suma i que tots m’han aportat coses.

–En quins projectes està treballant en aquests moments? 
–Ara estem a mitjan gira de L’habitació del costat, amb la qual estic molt contenta. Aquesta obra m’ha fet molta il·lusió perquè ha coincidit amb la meva maternitat i també perquè tenia ganes de treballar amb en Julio Manrique com a director. També em va fer molta il·lusió rebre el Premi Butaca 2019 com a millor actriu de repartiment amb aquesta funció. 

–A L'Habitació del costat interpretes a la senyora Givings, dona del doctor Givings que tanca amb clau la seva consulta on hi aplica un tractament secret que té un gran èxit entre els pacients. Podria  descriure’ns com és ella i quina relació té amb el seu marit? 
–És una dona enamorada de la vida que no pot alletar a la seva criatura i això li provoca un dolor molt profund. Té molta curiositat i moltes ganes de descobrir i conèixer. Està amb el seu marit, a qui estima profundament, però són molt diferents: ell és un científic boig pels avenços tecnològics i ella és més partidària de l’amor i de retrobar-se. Ella vol saber què passa a l’habitació del costat i què hi fa el seu marit a allà. No pararà fins a saber-ho. 

–Hi ha alguna actitud o característica del paper que representa que la defineixi o se li assembli? 
–Evidentment: les ganes de viure i de descobrir i la maternitat. 

–Quins són els secrets per saber posar-se a la pell del personatge que ha de representar? 
–Secrets no seria la paraula. Jo crec que bàsicament es tracta de començar amb el sentit comú, entendre molt bé el que tens davant, sigui el text o el personatge i posar en pràctica la imaginació. I després anar entrant fins a arribar a on et porti. 

–Quins són els propers projectes i reptes de futur? 
Pròximament tinc una funció de teatre que em ve molt de gust amb la Carme Portaceli.