Euan Prieto (Andorra la Vella, 1996) és membre de l’equip nacional d’esquí de muntanya de la Federació Andorrana de Muntanyisme (FAM). 

–Com afronta la temporada?
–Molt bé perquè canvio la categoria, la sub-23 s’ha acabat i ja sóc sènior. Ja en tenia ganes. Estic molt motivat perquè els entrenaments han anat bé.

–Com es va enganxar a l’esquí de muntanya?
–Vaig començar de petit amb l’esquí de fons i després em vaig aficionar a córrer per la muntanya. Com que la majoria dels corredors feien esquí de muntanya, em vaig anar aficionant. Des de fa cinc anys només em dedico a aquest esport. De mica en mica he anat madurant, fins ara, que he fet el pas a sènior.

–Què li aporta?
–Molta satisfacció pròpia perquè sóc una persona competitiva i m’agrada molt la muntanya. La vertical és la disciplina que més m’entusiasma. 

–Per tant, quins són els seus objectius de la temporada?
–Comença amb la nocturna del Pas de la Casa. A partir d’aquí veuré quines selecciono. Per a mi, el més important és la Copa del Món a Andorra, és el punt de màxim interès de la temporada.

–Internacionalment, quines curses té marcades?
–Per tema de feina, no podré anar a moltes. Estem pendents de les seleccions.

–Com es compagina la feina amb un esport d’aquesta mena que requereix moltes hores d’entrenament?
–Per sort, entro a treballar a les 12.30 hores i tinc els matins lliures. No és fàcil però si prioritzes aquest esport has de fer un petit sacrifici. Al final trobes moments per entrenar.

–Com són els seus entrenaments?
–Variats. Aquesta pretemporada he fet bastant bicicleta i rollerski. Sobre neu, m’agrada concentrar-me en les verticals, en les pujades, fent entrenaments més intensos.

–Llavors, com es definiria com a esportista?
–Sempre sóc bastant constant i estic bastant igual. Sóc seriós i específic. M’agraden les verticals perquè m’agrada patir el màxim per arribar com abans millor.

–Deu estar molt satisfet pel fet que la FAM hagi comptat amb vostè per l’equip sènior?
–Sempre ha estat un plaer córrer per la federació. Encara que sigui un país petit, és bastant important. Tenir el meu espai em produeix satisfacció.

–Hi ha una fita olímpica a l’horitzó.
–No acabo de ser del tot partidari d’aquest tema. No sé si aniria bé que passés a ser-ho, per poder conservar l’essència del que és l’esport de muntanya. El ciclisme de muntanya, per exemple, l’ha perdut quan s’ha convertit en esport olímpic. Per tant, no sóc del tot partidari de ser una disciplina olímpica.