El Pol Castillo és el capità de l’equip nacional de robòtica i malgrat que no vol dedicar-s’hi professionalment, de moment gaudeix construint robots en el seu temps lliure i competint. La setmana passada va participar amb els seus cinc companys al First Global Challenge, que enguany se celebrava a Dubai i girava entorn de la neteja dels oceans. Tot i que el seu objectiu era arribar tan lluny com poguessin, en cap moment esperaven acabar en 15è lloc entre els 189 països participants. 

–En què consistia la competició?
–El repte d’enguany consistia a agafar pilotes de dues mides diferents i deixar-les a tres nivells diferents, cadascun dels quals amb una puntuació. Les pilotes eren d’escuma, unes de la mida de tennis i les altres de la de voleibol. 

–El robot l’havien preparat abans? 
–Sí, els organitzadors van explicar-nos el repte al febrer i van proporcionar-nos un set, el mateix per a tots els equips, amb quatre mesos d’antelació, de manera que fins al juny no vam poder començar a construir el robot. Després el vam programar i el vam estar provant en un camp que vam habilitar nosaltres. 

–Per tant, allà només anaven a competir. 
–Sí, però les partides eren de tres contra tres, amb aliances aleatòries. Per tant, abans de començar havies de parlar amb els teus companys per concretar una estratègia per anotar el màxim de punts possibles durant els dos minuts i mig de la partida. 

–I en què destacava el seu robot? 
–Nosaltres vam focalitzar-lo a agafar pilotes petites perquè era molt més fàcil aconseguir que ho fes de forma ràpida. Per tant, vam preparar-lo amb una gran capacitat per actuar ràpid i anotar al tercer nivell, que és el que donava més punts.

–Va respondre com esperaven?
–La veritat és que ens va funcionar bastant bé i gràcies a això vam arribar als play-off i vam acabar en la posició número 15. Però sí que és veritat que a les finals molts altres robots també tenien aquesta capacitat i com que nosaltres no teníem la facilitat de manipular les boles grans era un problema, ja que no érem tan versàtils. 

–Van sorprendre’ls els altres equips? 
–Sí, hem de tenir en compte que allà et trobes amb els millors del món. Per exemple, en el cas dels xinesos, treballaven amb una determinació que personalment em va sorprendre; era increïble veure’ls! 

–Van poder adquirir nous coneixements? 
–Sí, a part d’aprendre molt a nivell teòric, com sistemes que no se’ns haguessin acudit mai, també va haver-hi una part d’enriquiment personal i cultural molt important.

–Com van viure l’experiència?
–Nosaltres no contemplàvem arribar tan lluny. El primer dia vam fer dues partides boníssimes i ja ens vam situar en cinquè lloc. A partir d’aquell moment, estàvem al·lucinant i després van haver-hi molts nervis per intentar arribar el més lluny possible. Vam viure molta tensió, però va ser una joia participar en un esdeveniment així.