En Quim Tejedor és un violoncelista que pertany al Quartet Vivancos, que aquest dissabte actuarà a l’Església Sant Bartomeu de Soldeu després d’haver quedat finalistes a la primera edició del Concurs Internacional de Cambra Romànica, celebrat aquest passat mes d’abril a Canillo. 

–D’on ve el nom del Quartet Vivancos i com sorgeix el grup?
–Hi ha un compositor català que es diu Bernat Vivancos que tenia relació amb un dels integrants del grup i el nom és un homenatge cap a ell. Som un grup molt jove que ens vam conèixer l’any passat i vam començar a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Hi ha molt bona sintonia i la veritat és que ens agrada molt tocar junts. A més estudiem amb el Quartet Casals, que possiblement és un dels quartets més prestigiosos del món. 

–Interpretaran el quartet número 8 de Shostakovich, dedicat a les víctimes de la guerra i el feixisme...
–Sí, probablement aquest, i el quartet número 19 de Mozart que també interpretarem, són els quartets més famosos que tenen els dos compositors. Aquest quartet, el de Shostakovich, justament intenta reflectir el que va a ser el bombardeig a la ciutat de Dresden durant la Segona Guerra Mundial en memòria de les víctimes.

–I això com es percep a nivell auditiu?
–Al primer moviment és de calma però de cop i volta comencen a sonar a tota hòstia el violoncel, la viola i un dels violins simbolitzant les bombes que cauen. Després hi ha una dansa jueva que transmet un reconeixement als jueus i al quart moviment hi ha uns cops que mimetitzen els cops de porta dels nazis quan anaven a buscar els jueus. 

–Ha estat finalista amb el seu quartet en un concurs justament aquí a Andorra. Es veu professionalment dedicant-se a això?
–Veure’m sí, per què no? Però guanyar-se la vida amb cambra és molt difícil. La veritat és que als quatre ens faria molta il·lusió poder-nos dedicar perquè ens avenim molt bé. Però també es veritat que de quartets n’hi ha moltíssims i la competència és molt ferotge.

–Quina explicació té que hi hagi aquesta competència ferotge? És una sortida professional recurrent per qui estudia música?
–A no ser que siguis realment bo, és molt més fàcil acabar tocant en una orquestra professional o fent de professor. Quartets que es guanyen la vida bé es compten amb els dits de les mans pràcticament. Però com a mínim hi ha opcions per poder seguir fent coses.

–Com descriuria la seva relació amb el violoncel? 
–Ara mateix és el que m’anima perquè no em dedico a res més. Vull dir, m’hi passo hores i hores cada dia. Per estudiar ben bé necessito tres o quatre hores al dia, però hi ha dies que no pots perquè tens classes, orquestres, assajos.. al final és la vida del músic i el violoncel i jo som com carn i ungla.