La psicòloga Assumpció Lluís Pons, originària de Reus, va venir a Andorra fa 30 anys. La mateixa explica que tracta adolescents des de 1980, inici de la seva pràctica professional. Des del 2000 que col·labora amb el Comú d’Escaldes-Engordany a on va proposar el projecte Espai Atenció Pares que continua avui en dia. Lluís és la dinamitzadora de l’espai de conversa Grup mares i pares d’adolescents de durada trimestral. La psicòloga ressalta que l’èxit de la participació en el taller va en augment i enguany, a causa del gran nombre d’inscrits, s’han configurat per primera vegada tres grups. 

–Quina ha estat la seva motivació a l’hora de voler treballar amb adolescents i els respectius pares des de l’àmbit de la psicologia?
–La motivació era pensar que en la societat actual els pares i mares es troben més sols i tot s’ha tornat més complex. Pensava que s’havia de donar sortida a aquesta «nova» realitat. Es pot dir que vaig ser la pionera al país en defensar i portar a terme els grups de mares i pares. Amb el temps, han anat sorgint iniciatives més o menys similars, com ara la que d’aquí a poc temps iniciarem amb la meva companya del centre CAPIP Montse Gil que consisteix en tallers de mares i pares de les valls del Nord. 

–Enguany és la 14a edició del Grup de mares i pares d’adolescents. Quina evolució ha vist al llarg dels anys?
– Ara els pares estan molt més implicats amb l’educació i la relació amb els seus fills. En un principi, era inusual que vingués algun pare o parella al grup. Hi ha hagut un canvi social. Un altre canvi és que ara potser hi ha un nivell més «d’alarma social» i una mirada cap a l’adolescent més negativa. Els pares i mares venen als grups molt més espantats i amb la idea que als seus adolescents els passarà alguna cosa terrible. En aquest sentit, s’ha de trencar amb la idea que l’adolescent és el dolent de la pel·lícula. 

–Quins són els conflictes més freqüents entre els joves i els seus pares? 
–Els conflictes sempre són més o menys els mateixos, ja que l’adolescència implica «trencar» d’alguna manera amb els models familiars i distanciar-se d’ells, pas necessari per anar trobant el camí a la vida. L’altre fet important i nou de l’etapa és la trobada amb la pròpia sexualitat. 

–Quins consells dona als pares? 
–La recomanació bàsica i essencial que dono als pares de l’actualitat és que han d’estar presents i al cas de per on passa el seu fill/a. Un altre consell important és que el seu rol ha de ser ajudar-los a fer que es facin responsables dels seus actes. 

–Quines conclusions podria extreure dels grups d’intercanvi que lidera? 
–Els grups d’intercanvi serveixen als pares per saber què els passa als altres pares i reflexionar del que estan fent amb indicacions d’una professional en un món on tot va molt de pressa. Aquests espais són necessaris perquè si no sembla que anem actuant sense pensar en el que estem fent. Cada dia hi ha més gent que s’apunta als grups.