L’Òscar Coma és un ramader d’Arans que s’ha fet càrrec d’explotacions familiars en un context rural molt diferent del que van viure els seus pares.
 
–D’on venen les seves arrels per la ramaderia?
–És tradició familiar, a casa meva sempre hi ha hagut ramaders. Des que tenia cinc anys ja marxava amb el meu pare a gairebé totes les fires de bestiar properes que hi ha. I quan tenia 18 anys va morir el meu pare i, al ser tres germans que estàvem estudiant, només hi havia dos opcions: o es seguia o es deixava. I vaig optar per seguir perquè m’agradava. Per inèrcia és una feina que podria fer qualsevol, però si tens algú a casa la vius tant que segurament l’endemà la podràs fer. 

–Va ser doncs un relleu generacional per força major...
–Bé, en aquell moment potser era més fàcil. Ara es vetlla molt per la conciliació familiar i hi ha hagut un progrés enorme els darrers 20 anys amb això. Llavors els joves estàvem molt més sacrificats amb la feina. Els que vivien d’això ja sabien que dissabtes i diumenges s’havia d’anar al bestiar i que no hi havia festes i que no farien vacances. Era molt més fàcil que algú es fiqués amb això que no pas avui.

–Ve a dir que abans es vivia millor?
–A les cases de pagès la vida familiar i laboral ja hi havia una conciliació perquè sovint la feina es feia una mica en família. Avui en dia hi ha masses drets, vull dir, hi ha les vuit hores setmanals, els caps de setmana, els festius... 

–I això vol dir-me que suposa un element menys atractiu per la gent que es vulgui involucrar en aquest sector?
–Sí, jo crec que això ho dificulta molt. Segurament no has d’estar pencant tot el dia però has d’estar aquí i si hi ha cap problema has de respondre.

–Ramaders d’Andorra posava en valor aquesta setmana el valor afegit de la carn del país. Quin seria el seu tret característic?
–Avui es parla que les vaques contaminen, però això és fruit d’una ramaderia intensiva. Nosaltres estem a les antípodes d’això.Aquí a Andorra hi ha explotacions molt petites que tenen 20 o 30 animals i aquest bestiar està a fora les tres quartes parts de l’any. I després quan estan a dins mengen el que nosaltres hem recollit durant l’estiu. El que fem és mantenir el medi natural fent de jardiners pels prats del país. I aquesta carn no es pot comparar amb aquella que estigui feta amb una ramaderia intensiva.

–Li convenç l’aposta per donar sortida a les peces de tercera categoria?
–Per descomptat. Quan anem a un restaurant pensem en un filet o en un entrecot, que ve a ser la demanda de tot el que és la pistola. Això és allò fàcil, ficar-ho a la brasa i coure-ho i seguidament al plat. Però tota la resta que no és tall tradicional costa molt de comercialitzar-ho. I d’aquesta manera si es fan receptes per cuinar peces de tercera categoria tindrà molta sortida.