Gerard Orteu (Andorra la Vella, 2000) és jugador del CV Encamp. També practica vòlei platja i aquest estiu, juntament amb Gerard Verdú, es va emportar el Campionat d’Europa de Petits Estats sub-19. Aquest any és el seu primer com a sènior del conjunt encampadà.

–Quins objectius té actualment?
–Ara ha acabat a la temporada de vòlei platja. Sempre he estat en categories inferiors i aquest any he passat a jugar com a sènior perquè volia estar en una categoria més complicada i lluitar en competicions on he de donar el màxim possible.

–Fa uns anys que l’Encamp està lluitant per l’ascens.
–La intenció és aquesta. Sempre hi ha la il·lusió de quedar el més a dalt de la taula per poder anar a Superlliga 2. Aquest any és complicat perquè hi ha més joves. L’objectiu sempre és anar a una fase d’ascens.

–Forma part d’una base forta.
–L’any passat quasi ens vam classificar pels Campionats d’Espanya i vam fer una bona temporada. Lluitar a Primera Nacional és una bona recompensa.

–Tot i això, aquest any sembla que les coses no van tan bé.
–Hi ha persones clau que no estan amb nosaltres però sempre intentem donar el màxim per intentar que no es trobi a faltar cap jugador dels quals l’any passat eren importants. Som joves i tenim moltes ganes. A més, hem d’agafar confiança per Andorra 2021 perquè serem gran part de l’equip que estem ara.

–D’on surt la passió pel vòlei?
–He practicat molts esports però vaig trobar molt bon ambient en el voleibol. M’agradava molt el que estava fent, era un esport molt net i un cop saps jugar, és molt divertit.

–Què prefereix, la pista o la sorra?
–La pista perquè sóc col·locador, és on em sento és còmode. A més, és més segur perquè som més jugadors.

–Què li demana al futur?
–Sé que no podré viure del vòlei però m’agradaria trobar una feina o alguna cosa per compaginar-ho amb el voleibol. M’agradaria continuar amb aquest esport durant molts anys.

–Com veu aquest esport a Andorra?
–Sempre ha estat molt important. Molts joves fan futbol o bàsquet, que són uns esports que arrasen. Però ara tenim les escoles de vòlei, també estic ajudant a entrenar els nens, i cada vegada hi ha més nois i sobretot,  noies. N’hi ha moltes que s’apunten al voleibol perquè sembla que és un esport que torna a ser un boom. Veure que la gent vol aprendre aquest esport, que és el meu, em fa molta il·lusió.

–I hi ha gent que arriba a dalt i guanya.
–Això motiva. Faig 1,70 metres i estic competint amb gent de dos metres. Veure que sóc com un altre, sense ser inferior dins l’equip, sabent que puc lluitar, em satisfà.