L’Fnac d’Andorra la Vella acull aquesta tarda a les 19.00 hores la presentació de Yo soy así (y ya no me importa), un manual escrit a quatre mans entre els psicòlegs Tomás Navarro (@tomasnavarropsi) i Fernando Trías, per ajudar a entendre la personalitat dels altres i aprendre a conviure amb aquelles manies que creiem insuportables, tan nostres com dels que estan al nostre voltant.
 
–Yo soy así (y ya no me importa), és una declaració d’intencions?
–És una declaració d’intencions i, a més, és un manual per entendre les estructures de personalitat, tant d’un mateix com de gent que està al nostre costat. Pots agafar el llibre, subratllar capitos i donar-li a la parella o al jefe per dir-los subtilment el què ens molesta d’ells.

–Vostè diu que tots som una mica neuròtics, però és normal tenir manies, no?
–Absolutament normal i no és ni bo ni dolent, és natural, humà. Conèixer les nostres manies ens permet focalitzar-nos i estimular la nostra ment. No hi ha cap estudi que ho demostri, però jo estic segur que hi ha una relació entre l’autoexigència i el nombre de manies.

–Què vol dir això?
–Que si tu ets una persona amb una gran activitat mental –que no vol dir ser més intel·ligent– i no pares de pensar coses i trobes correalacions en tot el que veus, probablement tindràs moltes manies. 

–Però una cosa són les nostres manies i una altra les dels altres. Podem aprendre a conviure amb les segones?
–El problema en una relació no són les manies, sinó el respecte i la tolerància.

–Vol dir que a vegades no som prou tolerants amb les manies dels altres?
–Exacte. De fet, sovint la nostra parella té manies que normalment tolerem, però si tenim un mal dia, tot ens molesta. 

–Vostè també és psicòleg. Pel que tinc entès les seves teràpies són una mica especial.
–Sí, m’enduc els pacients a la natura. Abans de viure a Andorra –jo soc de Sant Cugat– i  sempre pujava al Pirineu a fer activitats per tal d’alliberar la ment i ara ho aplico professionalment.

–A l’hivern també va a la muntanya?
–A l’estiu anem a passejar o en bici i a l’hivern esquiem o fem raquetes de neu. És molt inspirador i ajuda moltíssim a desconnectar. A més, l’activitat física moderada estimula la circulació, el que fa arribar més sang al cervell i pensar millor. No hi ha color entre estar tancat en un despatx i estar entre les muntanyes d’Andorra.

–Els pacients ho entenen i accepten?
–Sí. Tinc pacients que venen expressament a Andorra des d’Espanya, Finlàndia, Regne Unit, Suïssa... per fer teràpia a la natura.

–Coneix altres psicòlegs que facin servir aquest mètode?
–No em vull donar cap exclusivitat, però la veritat és que no.