Donar la tablet al nen perquè deixi de plorar pot ser molt perillós per a la seva futura capacitat visual. L’optometrista, especialitzada en teràpia visual, Lucila TO alerta a pares i mestres dels riscos que poden patir els infants si se’ls exposa a un estímul pel qual els seus ulls encara no estan preparats. Ho explicarà demà a Vallmedic Vision.
 
–L’afecció crònica tractable més comuna en la infància és la capacitat visual.
–Sí. La funció visual és una cosa que es reeduca, de manera que qualsevol alteració és modificable si es detecta a temps i es tracta. 

–Però vostè afirma que un de cada quatre nens està mal diagnosticat o no ho ha estat mai. Com és possible?
–No ho afirmo jo, sinó que ho diu un informe sobre la infància que recull estadístiques i dades dels estaments oficials com l’OMS i altres organitzacions. Com és possible? Perquè pressuposem que el sistema visual si no està malalt, funciona bé, però no es té en compte que la patologia i la funció són dues coses diferents. Es pot tenir un sistema sa (l’ull veu aparentment sense dificultats), però que no funcioni correctament. 

–Pot posar un exemple?
–La capacitat d’enfocament. Se suposa que els nens la tenen i la tenen bé, però quan passen de la guarderia a l’escola pot començar a fallar, perquè passen de no haver de forçar la vista durant els primers anys de vida a estar-se hores davant una cosa plana. Això pel sistema visual és molt exigent. Els pares portem el nen a l’oftalmòleg i els ulls estan sans. Segur que és veritat, però no ens adonem que tenim una alteració de l’habilitat visual que no té res a veure amb la salut dels ulls. 

–Aquesta tendència pot anar a l’alça amb l’aplicació de les noves tecnologies a l’aula?
–Més que les noves tecnologies a l’aula, el problema és que exposem els nens a les pantalles planes, com el mòbil o la tablet, abans dels 8 anys, és a dir, abans que l’ull acabi el seu procés maduratiu, i això és molt perillós. La tendència serà que cada cop hi hagi més nens amb problemes visuals per haver-los exposat abans d’hora a un estímul pel qual el seu sistema no estava preparat.

–Llavors hem de conscienciar els pares.
–Sí, però estem a l’era del coneixement. No els hi podem dir als pares que no ho facin, sinó que els hem d’explicar per què no ho han de fer. És una conscienciació social a tots els nivells, també en el de l’Educació.

–I com s’aconsegueix?
–Hem de fer entendre a la societat quines són les pautes d’una correcta higiene visual: quanta estona podem estar mirant pla a una pantalla, cada quant hem de fer un descans, quina llum és l’adequada... Res és dolent si s’utilitza amb seny.

–Com afecta tot plegat en el rendiment escolar?
–No veure bé es pot traduir en males notes o un mal comportament a la classe. Bé, més que veure, és la funció visual que desenvolupem al llarg de tot el dia que repercuteix en la fatiga i l’actitud.