Txus Cervera és un dels fitxatges de l’FC Andorra de Piqué de la darrera temporada, ja que es va incorporar com a fisioterapeuta del club, juntament amb l’andorrana Berta Juncosa, que forma part de l’equip des d’abans que el blaugrana adquirís el club. 

–Per què decideix venir a l’FC Andorra?

–L’oferta que em van fer era molt atractiva, sense desmerèixer a la de l’RCD Mallorca, encara allà anava al juvenil, a la Divisió d’Honor i al futbol base. Aquí és un Segona B, és saltar al futbol professional. 

–I té un gran ressò mediàtic.

–Sí, per a mi com a professional, formar part d’aquest projecte és una inquietud bastant gran i li dona valor a la meva feina.

–Com ha estat venir a Andorra?

–Ja fa 12 anys que pujo al Nike Camp, no em ve de nou el país. Però em fa una mica de por l’hivern. La gent és molt maca i m’estic adaptant fàcilment, sempre m’ha agradat el país.

–Quines són les seves funcions? Són dues fisioterapeutes a l’equip. 

–Les dues anem a una i treballem en equip, juntament amb el readaptador físic, Gus Cortés. La nostra feina és abans dels entrenaments i dels partits, mirar que els jugadors estiguin en òptimes condicions, sigui que necessitin bandatges o fer una mica d’escalfament. Durant els entrenaments i els partits, estem observant que no passi res, i si passa, allà estem. A la mitja part i al final del partit, fem el mateix. Al mínim dolor o molèstia, ajudem els jugadors. 

–Quins són els riscs que corren els jugadors, tenint en compte que l’Andorra de Piqué és el rival a batre?

–Realment sabem que de per si venen amb moltes ganes. Hi ha un alt risc i el que hem de fer és estar ben atentes i a la mínima fer la nostra funció. Hem d’intentar fer el diagnòstic de pressa per veure què ha pogut passar. Hi ha un alt risc diferencial en comparació amb altres equips que fa més temps que són a Segona B i  que no són tant la novetat, sobretot si està Piqué al darrere. Això genera que els rivals ens tinguin ganes.

–Deu ser un repte treballar amb jugadors que han estat al professionalisme.

–És un repte i una satisfacció perquè els tens a la llitera i t’expliquen experiències que han viscut a altres lligues. Et dona un valor. Jo treballo igual, estigui a on estigui, perquè com a professional ho dono tot i és el que m’agrada. Jo no penso on estic però quan ho veig a la premsa, per exemple, veig que «jo formo part de tot això».

–Hi ha molta bona entesa al vestidor. Això ho nota?

–I tant. Som una pinya. Des del primer dia que vaig arribar em van rebre amb els braços oberts, tant l’staff tècnic com els jugadors. Em sento molt a gust i som una família.

–Es veu en un Andorra a Primera?

–Perquè no. Això és somiar molt lluny. No hi ha res impossible. Amb treball, constància i il·lusió les coses es poden fer.