PUBLICITAT

Jaume Vidal Gerent de l'Estació Nacional d'Autobusos

«Penso que necessitem el tren sí o sí, sobretot per a les mercaderies»

Per Lara Ribas

El gerent de l’Estació Nacional d’Autobusos, Jaume Vidal.
El gerent de l’Estació Nacional d’Autobusos, Jaume Vidal.

El Jaume Vidal és gerent de l’Estació Nacional d’Autobusos des que la nova infraestructura va inaugurar-se al maig del 2017. Atret per un projecte nou i motivador, dos anys després hi segueix al capdavant amb un munt d’idees i ganes de tirar-les endavant per tal d’aconseguir que l’estació esdevingui un punt de referència a Andorra. 

–Quin balanç fa dels més de dos anys de funcionament de l’estació? 
–Penso que s’han fet moltes millores després que s’inaugurés a correcuita i sense tenir tot el que penso que hauria d’haver tingut. Hi ha hagut interès per part de tothom i a poc a poc s’han anat solucionant totes les mancances, com la creació d’un pàrquing a prop de l’estació o la connexió amb les línies urbanes d’autobús. 

–I què falta per fer? 
–Nosaltres tenim molts projectes al cap! Per exemple, és una llàstima que no s’hagi fet una plataforma de vidre a sobre del riu per poder esperar l’autobús. No es tractaria d’una inversió extravagant, però de moment no hem fet una sol·licitud ferma al respecte. 

–L’estació va posar-se en marxa amb set companyies. Segueixen sent les mateixes o hi ha la intenció d’incorporar-ne de noves? 
–Segueixen sent les mateixes set, però cal tenir en compte que no estan totes les que operen al país, únicament les que cobreixen línies internacionals. 

«Jo crec que amb el temps [la línia entre Escaldes-Engordany i la Seu d’Urgell] acabarà passant per l’estació»

–Menys la línia que uneix Escaldes-Engordany amb la Seu d’Urgell.
–Aquesta línia és compartida entre Camino Bus i la Hispano Andorrana i és molt curiós perquè tant una com l’altra estan pagant la seva part proporcional per entrar a l’estació però no ho aprofiten en aquest recorregut. De fet, tot i ser un cas estrany perquè cobreix menys de 50 quilòmetres, igualment es considera una línia internacional i hauria d’entrar dins de la dinàmica d’aquesta categoria. Ara bé, les companyies van dir que no tenien temps per entrar a l’estació i que si ho feien, perdrien clients perquè la majoria són gent gran; per això van prescindir-ne. Per nosaltres, però, és una lluita des del principi. 

–Confien incorporar-la algun dia?  
–Jo crec que amb el temps acabarà passant per l’estació perquè no té cap sentit que ho facin totes menys ella. El poder de decisió és de les companyies, però evidentment que el Govern podria pressionar en aquest sentit.

–I la resta de companyies que operen al país per què no estan a l’estació? 
–Perquè no volen. Companyies com Soldevila o Viatges Espanya fan viatges programats i solen estacionar, descarregar i carregar la gent a l’aparcament comunal. Des de l’estació ja estem intentant portar-los cap aquí, no pel negoci que representaria, ja que només cobrem 5 euros per deixar entrar un autocar, sinó perquè podria ajudar-nos a potenciar la infraestructura com a punt de trobada. I passa el mateix quan hi ha l’espectacle del Cirque du Soleil. 

–Quin és el problema?
–Pugen molts autocars amb gent que ve exclusivament a veure l’espectacle i en comptes de pagar per entrar a l’estació, descarreguen la gent i aparquen on volen. Seria molt més fàcil utilitzar les nostres instal·lacions per deixar els passatgers i venir-los a recollir després. I mentrestant que aparquin el vehicle a l’aparcament comunal, ja que nosaltres tampoc tenim capacitat per a tants autobusos.

–Seguiran insistint-hi?
–Nosaltres cada vegada que anuncien el nou espectacle del Cirque du Soleil, ho repetim. I es tractaria d’arribar a un acord amb nosaltres i el pàrquing comunal perquè utilitzin totes dues instal·lacions. 

–Hi ha hores de molta aglomeració de gent a l’estació?
–Sobretot al voltant de les set de la tarda, quan coincideix que arriben diversos autobusos de Barcelona i descarreguen entre una setantena i un centenar de passatgers. Aleshores sobretot s’acumulen molts cotxes a la part del davant de l’estació o al carrer Cúria, aparcats en doble o triple fila i de vegades inclús obstaculitzant la sortida dels autobusos. 

–I com ho gestionen?
–En realitat, està prohibit aparcar i nosaltres o el personal de seguretat així els ho fem saber, però al final no tenim cap autoritat sobre el carrer Cúria. I evidentment que aprofitem per explicar-los que tenen un aparcament al costat, amb mitja hora gratuïta!

«El Govern reclama una altra plaça per als taxis, però nosaltres volem guanyar un aparcament per a les motos»

–Han traslladat el problema al Govern?
–Nosaltres vam demanar a Circulació que enviés algun agent a les hores punta perquè posés una mica d’ordre, no necessàriament multes. I de vegades ve algú però abans o després que es compliqui la situació. Ja ens han dit que estan disposats a ajudar-nos; el que passa és que no tenen prou efectius. 

–Els taxis són un afegit a aquest problema?
–La seva situació va normalitzar-se des del moment que vam crear-los una parada davant de l’estació i el Govern va instal·lar un sensor connectat a un semàfor per indicar si la plaça estava disponible o no als taxistes estacionats al fons de l’estació. Ara bé, segueixen sense estar satisfets i reclamen que l’altra plaça que hi ha al davant de l’estació sigui també per a ells. 

–Quina és la seva funcionalitat?
–Ara mateix és per a parades d’un màxim de quinze minuts i serveix, per exemple, per venir a comprar un bitllet. De tota manera, el Govern reclama que sigui per als taxis i des de l’estació reivindiquem que es conservi la funcionalitat de parada d’un màxim de quinze minuts i s’afegeixi un aparcament per a les motos, ja que ara no n’hi ha cap. 

–Seria possible optimitzar part dels espais actuals?
–Una de les meves primeres propostes va ser muntar una única taquilla de venda de tiquets, ja que entenia que no tenia cap sentit que cada companyia tingués la seva. 

–I per què no va ser possible?
–Perquè entre les companyies es fan competència. Ara bé, jo no crec que sigui així perquè les tres que van a Barcelona tenen diferents destinacions i el 90% dels usuaris saben amb quina companyia volen viatjar. Jo seguiré barallant-me per aconseguir-ho perquè considero que aquest sistema ja és una mica prehistòric. 

–La planta solar que hi ha a sobre de l’estació serveix per autoproveir-se?
–El Govern va invertir 700.000 euros per construir-la però va concedir l’explotació a FEDA, de manera que nosaltres paguem l’electricitat que necessitem a la parapública i al mateix preu que la resta. Tot i així, ja hem demanat més d’una vegada que almenys ens cobrin un preu més econòmic. 

«Jo seguiré barallant-me [per una única taquilla de venda de tiquets] perquè el sistema d’ara ja és una mica prehistòric»

–Creu que Andorra ha de potenciar altres sistemes de transport més enllà dels autobusos?
–Sé que és anar en contra de l’autobús, però penso que necessitem el tren sí o sí, sobretot per a les mercaderies, ja que pel flux que hi ha el seu transport no pot seguir fent-se amb vehicles dièsel. Ara bé, construir un aeroport al Principat com s’ha posat sobre la taula recentment em sembla una pèrdua de temps i de diners tenint l’aeroport d’Andorra - La Seu aquí al costat.

–Veuen el servei de BlaBlaCar com una competència?
–No sé comptabilitzar el que ens afecta, però la competència sempre és bona. Al final la qüestió és oferir un servei millor a un preu bo. I això ho estem veient, per exemple, amb Alsa i Directbus, ja que la primera s’està quedant un munt de viatgers amb el seu servei Supra.

PUBLICITAT
PUBLICITAT