Jordi Galobardas, al capdavant del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), fa un dibuix del sector de l’habitatge en l’actualitat i exposa les possibles mesures que es podrien adoptar per tal de començar a posar solució als problemes i mancances detectats fins ara.

–Quina situació viu el sector immobiliari ara mateix? 
–En el seu vessant de compravenda, estem en una fase de recuperació que a poc a poc es va consolidant. La demanda ha anat augmentant en els últims dos o tres anys i el preu mitjà de les transaccions també s’ha elevat, però encara estem lluny de tenir una eufòria. 

–I pel que fa al mercat de lloguer? 
–Hi ha tensions, ja que l’oferta disponible no cobreix tota la demanda que hi ha, sobretot de les parròquies centrals. Per això s’està donant una certa pujada dels preus dels lloguers, que des d’aquí diríem que no és tan exagerada com de vegades es presenta a la premsa. 

–Quina valoració fan d’aquest panorama?
–A nosaltres ens interessa que hi hagi aquesta recuperació del sector de la compravenda tot i que sigui moderada. I pel que fa al mercat dels lloguers, evidentment que ens preocupa el fet que estigui saturat en algunes parròquies i pensem que l’única manera de resoldre-ho és amb temps i procurant que hi hagi inversions de noves promocions per tal que s’afegeixin productes immobiliaris al mercat. 

«Hi ha una diferència de preus entre les parròquies centrals i la resta, tot i que ara mateix no tenim dades al respecte»

–Ara mateix ja hi ha diversos edificis en construcció. La seva entrada al mercat podria alleugerir la situació actual?
–Els projectes de construcció que hi ha en marxa no ajudaran a pal·liar les necessitats socials de l’habitatge perquè són productes de nivell mig cap a alt i molts d’ells destinats a la venda. El problema de la necessitat social de l’habitatge s’ha d’afrontar amb la col·laboració del sector públic perquè el mercat per si sol no hi arribarà. 

–Quines mesures caldrien?
–El sector immobiliari necessita d’incentius fiscals i d’edificabilitat perquè els costos que ha d’assumir qualsevol inversor o promotor són alts; per això acaben plantejant un producte de nivell mig o alt. Cal tenir en compte que els terrenys a Andorra són cars i que les condicions orogràfiques del país encareixen la construcció perquè sempre s’han d’acabar fent murs de contenció. A més, la pressió fiscal que pateixen cada vegada és més important. Per tant, si volem que hi hagi pisos a preus assequibles, per força hem de tenir la col·laboració del sector públic, sigui facilitant-los terreny, millorant les condicions d’edificabilitat o bé proporcionant-los incentius fiscals. 

–Com per exemple?
–Eliminar les cessions econòmiques dels terrenys, que els impostos estiguin subjectes al nivell dels productes o que es facin concessions administratives per aconseguir terrenys públics. 

–S’han posat sobre la Taula de l’Habitatge?
–Bé, aquestes mesures fa anys que es coneixen i nosaltres hi anem insistint. El problema és que no tenen efecte fins al cap de molt de temps perquè la construcció d’un bloc de pisos requereix uns anys. Per això és molt urgent que s’adoptin aquestes mesures ara, tot i que igualment seguirem tenint un problema d’habitatge durant bastant de temps. 

–Creuen que hi ha predisposició del Govern cap a aquestes mesures? 
–Tant el Govern actual com els anteriors ens han escoltat en aquest sentit, però de moment no n’hem vist la implementació. Hi ha el consens a la Taula de l’Habitatge que s’haurien d’adoptar aquestes mesures, però encara no s’ha fet. 

–Pel que fa a la limitació de la pujada dels preus dels lloguers més enllà de l’IPC, creuen que està funcionant?
–No resol el problema, només el frena temporalment i inclús podria agreujar-lo a mitjà termini. 

«S’està donant una certa pujada dels preus dels lloguers, però no és tan exagerada com de vegades es presenta a la premsa»

–Per què? 
–El mercat va per una banda i per molt que s’imposi un control dels preus les intencions es mantenen en el mateix sentit. El que pot passar és que aquell propietari que s’ha portat bé i que no ha apujat el preu del lloguer, si es troba que durant dos anys seguits no pot augmentar-lo i hi ha la incertesa que pugui continuar sent així en un futur, en el moment que desaparegui el bloqueig decidirà incrementar-lo davant la possibilitat que no pugui fer-ho en els següents tres, quatre o cinc anys. I qui ja tenia ganes d’apujar el preu, encara en tindrà més quan pugui tornar a fer-ho. O sigui que el control de preus no és efectiu en el sistema de mercat i, de fet, nosaltres som més partidaris que es procuri obtenir informació fidedigna del mercat i que es faci arribar a tothom. 

–Des de l’USdA proposen destinar part dels blocs de nova construcció a pisos de protecció oficial. És factible? 
–Porta complicacions perquè si fas un edifici amb uns nivells de prestacions determinats i has d’encabir-hi pisos de protecció oficial, no lliga molt i no sé fins a quin punt podria funcionar i no hi hauria problemes de convivència. El sector immobiliari és complex i no admet mesures simples.

–El PS, en canvi, havia proposat destinar part del fons de reserva de jubilació de la CASS a la construcció de pisos de protecció oficial. 
–Quan nosaltres diem que el sector públic ha d’intervenir, ens referim al sector públic en general. Si parlem de la CASS, hauríem d’assegurar-nos que la seva inversió tingui una rendibilitat i un retorn assegurats. Ara, no estic segur que hagi de ser la seguretat social la que financi  els pisos de protecció oficial quan ja té un destí molt específic com és assegurar les prestacions i les jubilacions de les persones assegurades.

–L’oferta de pisos varia molt en funció de les parròquies?
–Sempre ha passat; hi ha una diferència tant de preus de venda com de lloguer entre les parròquies centrals i la resta. Ara mateix no tenim dades al respecte, però la referència històrica de què disposem és que els preus a les parròquies centrals eren al voltant d’un 30% més cars que a les altres.