La violinista Mireia Clua (@mireiaclua) ha participat en representació d’Andorra a la CIB Fest que va organitzar-se la setmana passada a Madrid per celebrar els 70 anys de l’Organització d’Estats Iberoamericans per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. Després de fer els seus estudis a Andorra i Barcelona i haver viscut sis anys a Llatinoamèrica, ara ha tornat a assentar-se al Principat per focalitzar-se en el seu projecte personal de violí modern. 

–Què diferencia el violí modern del clàssic?
–Amb el violí clàssic, tu llegeixes partitures de música clàssica i les interpretes, mentre que amb el modern no necessàriament és així i toques altres estils com el pop i el rock, de manera que dona molt més peu a la improvisació, és a dir, a la creació espontània de música.

–I prefereix aquest estil? 
–Sí, la improvisació i altres tècniques com el chops, que consisteix a fer percussió amb el violí, o el looper, que és un pedal d’efectes vinculat a un violí elèctric en què jo faig una petita melodia que després el looper repeteix, de manera que vaig creant capes diferents i la sensació és la d’una banda completa. 

–La setmana passada va participar a la CIB Fest a Madrid. Com va rebre ser la representant andorrana al festival?
–Va fer-me molta il·lusió, ja que era una oportunitat per compartir el que faig, que ara mateix em ve molt de gust, així com de conèixer gent i el que fan altres persones. 

–En quines activitats va participar?
–El dimecres 25 vaig participar en el Diario Vivo, que eren narracions de persones que explicaven vivències i jo feia de fil conductor amb la meva música introduint cadascuna de les històries. En canvi, el dissabte 28 vaig actuar com a solista al Museo de América, on vaig tocar tot el meu repertori de composicions, a més de fer una mica d’improvisació.

–Com sol plantejar un concert?
–Normalment preparo un viatge perquè acostumo a presentar temes que són bastant diferents entre si. 

–Com definiria el seu estil? 
–Jo crec que he rebut la influència d’estils que m’agraden, sobretot música pop, funk, llatina i també clàssica. Tot i així, no sabria definir-lo perquè el que faig és molt meu i no ho he copiat d’enlloc; no faig versions de ningú, sinó que tot són composicions pròpies.

–Quin ambient va percebre durant el CIB Fest?
–No vaig poder participar en moltes activitats, però vaig percebre molt bon ambient en general, és a dir, molta obertura i ganes de participar. I, de fet, un festival com aquest sobretot et permet això, conèixer altres maneres de fer coses i impregnar-te de la creativitat dels altres. 

–Fa poc que ha tornat a instal·lar-se a Andorra. Com es planteja el futur?
–El projecte sola m’encanta i vull continuar compartint la meva música a través dels concerts, però també m’agradaria gravar un disc i algun videoclip per acabar de posar un llaç al que estic fent.