Kissos Andorra és el primer gimnàs del Principat en què propietaris i gossos entrenen conjuntament. La Cristina Pitrach n’és la propietària i directora i alerta que un gos és molt més que una mascota.
 
–Què és Kissos Andorra?
–Kissos és un espai de germanor on la gent té un lloc per estar amb el seu gos, divertir-se i trobar consells i eines per a millorar la qualitat de vida de l’animal. També entrenem, eduquem i intentem modificar la seva conducta quan aquesta no és l’adequada.

–Per què va decidir obrir aquest centre?
–Perquè per a mi el gos forma part de la família i crec que en moltes ocasions no se li dedica el temps que mereix. A Kissos ens reunim persones amb les mateixes inquietuds i cada amo es diverteix amb el seu gos.

–Actualment estan en procés de crear un club, oi?
–Sí, perquè volem fer créixer l’agility i que es converteixi en un esport oficial a Andorra. 

–Què és l’agility?
–És un esport en el qual competeixen amo i gos a la vegada. Hi ha campionats a nivell europeu i mundial i volíem que això també arribés a Andorra perquè tothom que ho vulgui, s’hi sumi. Realment es gaudeix moltíssim i es crea un equip: si s’equivoca un, s’equivoca l’altre. El Ministeri d’Esports ens va acceptar la proposta i ara estem en procés de creació del club.

–Després d’hores entrenant, hi ha una millora real i evident entre amo i gos?
–Moltíssima. Qualsevol cosa que es faci i diverteixi el gos, millora la relació, perquè crea una confiança i estreta el vincle. Si el teu gos s’ho passa bé, sempre voldrà estar amb tu i fer-ho tot amb tu.

–La setmana passada van fer la primera jornada de portes obertes.
–Sí. Vam obrir fa un mes i mig, però amb l’estiu entremig no vam fer cap inauguració. Aquest mes de setembre hem volgut presentar què és Kissos i que la gent ens conegui i sàpiga com treballem. També vam fer una demostració d’agility.

–Al seu web afirmen que l’objectiu és «fer un canvi en la consciència andorrana sobre les necessitats reals dels gossos».
–Sí, perquè jo no vull que l’educació canina sigui elitista i, de fet, el meu projecte és una realitat gràcies a la Fundació Reig. El gos ja no és una mascota que està a casa esperant-te set o vuit hores; és un membre més de la família i té unes necessitats.

–Adapten les activitats a cada gos?
–Igual que cada persona és diferent, cada gos també ho és. Tenim una línia similar de treball, però que s’adapta a cada variant.

–Són una mena d’entrenador personal dels gossos i amos, doncs.
–Correcte. Per a mi Kissos és un gimnàs, en el qual tu pagues una quota al mes i vens a fer classes dirigides en grup. Jo dono les eines perquè siguin els propietaris els que treballin amb els seus gossos.