Jose Rodríguez està molt vinculat al MoraBanc Andorra. I no només perquè és entrenador de la base, sinó perquè acostuma a ser el que més soroll fa als partits. Rodríguez toca el bombo durant els partits, és un dels fundadors de la Penya Tricolor.
 
–Quan decideixen crear la Penya Tricolor?
–La vam crear quan estàvem a LEB Or. El segon entrenador ens ho va proposar i la vam muntar a finals de temporada. El club estava creixent i volíem animar-los a fer-ho i passar una bona estona als partits. 

–Quanta gent en forma part?
–Som una cinquantena de socis i n’hi ha de totes les edats. La meva neboda té 10 anys i hi va entrar amb sis, però també tenim gent que en té 60.

–Hi ha ganes que arrenqui la lliga?
–Sí, moltes. A més, estic convençut que l’equip ho farà molt bé aquesta temporada. Esperem que es classifiquin pels play-off i la Copa del Rei, però hem d’anar a poc a poc.

–De fet, ja han disputat algun amistós i s’ha trobat a faltar el seu xivarri.
–L’afició andorrana és molt apagada i nosaltres sempre intentem donar-ho tot, és cert que en els amistosos es troba a faltar el so dels tambors i les botzines.

–Com és el repte de mobilitzar el públic?
–És complicat. Ens agradaria que la gent s’impliqués més perquè de vegades l’afició és una mica freda i li costa animar, però nosaltres intentem fer soroll des del minut 1.

–No només animen a casa sinó que de vegades també viatgen.
–Sí, sempre que podem ho intentem. Normalment anem quan juguem contra el Barça, Manresa o Badalona per proximitat. També hem anat dos o tres anys a Saragossa i l’any passat vam anar a Vitòria i hi vam passar el cap de setmana. Ens agradaria poder fer més desplaçaments però desgraciadament a Andorra no estem gaire ben comunicats, no tenim trens ni aeroport.

–Com és organitzar aquestes escapades?
–Costa un munt i porta moltes hores de feina. Em toca organitzar-ho a mi i és complicat posar-se d’acord pels horaris, els preus i tot. 

–Suposo que els jugadors ho agraeixen.
–Sí, sobretot quan anem a fora. Quan s’acaba el partit ens ho agraeixen perquè els esperem fins que pugen a l’autobús. Però quan estem a casa ens agradaria que ens vinguessin a saludar en acabar el partit, seria una manera de recaptar més socis. 

–Seria un dels seus objectius?
–Sí. M’agradaria que la graderia de la Penya Tricolor estigués sempre plena de socis amb la samarreta groga, però és complicat. Som més de cinquanta però als partits no hi van tots, m’agradaria que la gent no fallés. I, a nivell més personal jo que estic com a entrenador de la base, m’agradaria que tots els nens formessin part de la penya, però sé que és molt complicat.