El 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l’Alzheimer. La Biblioteca del Pas de la Casa acull aquest dijous a la tarda el primer contacontes Què li passa al meu avi, de la mà de la narradora Carolina Caubet (Andorra, 1953), que visitarà les biblioteques del país per intentar fer entendre als més menuts una malaltia que cada vegada es més present en totes les famílies.
 
–En què consisteix Què li passa al meu avi?
–És la narració de tres contes infantils: La meva àvia té Alz...no sé què de Claude K. Dubois; Los despistes del abuelo Pedro de Marta Zafrilla, i L’àvia necessita petonets d’Ana Bergua i Carme Sola. Els tres es basen a explicar què els passa als avis que comencen a fer coses estranyes o a perdre la memòria. Als nens els resulta difícil entendre que es tracta d’una malaltia i no comprenen que un adult pugui arribar a perdre el control de les seves pròpies accions. 

–Quin és el missatge?
–Que no tenim la cura necessària a l’Alzheimer, però que l’amor, l’afecte i els petons són la millor medicina que els nens i nenes els poden donar.

–Els nens tenen més poder que els adults a l’hora de transmetre afecte cap a persones que pateixen aquest tipus de malaltia?
–No sabria dir si tenen més poder o no. En tot cas, el missatge és fer-los entendre que no s’han d’enfadar quan els avis no reaccionen com ells esperen, sinó que els han de donar una mica més de carinyo. Evidentment, pels adults és més difícil perquè han de criar els seus fills i alhora cuidar dels seus pares.

–Com va sorgir la iniciativa d’explicar aquests tres contes?
–La idea ve de fa molt de temps. Jo havia format part de l’Associació Andorrana per la Malaltia de l’Alzheimer i fa uns tres anys vaig comprar els contes per tenir-los a l’associació. Sempre que féiem reunions, jo deia que seria interessant que poguéssim explicar contes als nens enfocats en aquest tema. Actualment, soc narradora i contacontes i els ho vaig proposar a les biblioteques del país per fer-ho aquest mes de setembre, que és quan se celebra el Dia Mundial. 

–Mai abans ha narrat aquests contes. Quina reacció espera dels infants?
–No ho sé, però hi ha una cosa que em preocupa i és com s’ho prendran i què pensaran i diran quan arribin a casa. És a dir, vull evitar que quan vegin el seu avi li preguntin si està malalt, sinó que l’ajudin d’una altra manera, com proposant-li de fer cartellets de què és cada cosa. La narració està pensada per a nens i nenes de sis anys cap amunt i al Pas de la Casa tindrem el primer contacte.

–I després recorrerà totes les biblioteques del país.
–Sí, excepte la de la Massana, que per diferents motius no hi podrem anar. 

–El dia 19 també se celebra la tercera gala contra l’Alzheimer.
–Sí, i animo a tothom a participar-hi perquè totes les ajudes que es rebin es destinaran a l’associació.