La Myriam Grau és artista i estudiant de restauració i conservació del patrimoni. Als seus 21 anys, ja dedica bona part del seu temps lliure a pintar, treballar per encàrrec i fer exposicions. Però sobretot té molt clar que no ha de deixar perdre cap oportunitat. El proper diumenge 15 de setembre participa en el concert de Meritxell de la Jonca, a l’Auditori Nacional, on crearà una obra mentre soni un dels temes que tocarà l’orquestra. 
 
–És el primer cop que fa una performance d’aquestes característiques?
–Sí que és la primera vegada amb l’ONCA, però abans ja havia fet participacions d’aquest estil, tot i que d’una dimensió més petita.

–Cada artista tria una cançó i un color. Quins són en el seu cas? 
–Jo vaig triar el tema de Fuga y misterio, d’Àstor Piazzola, un tango bastant mogudet que ja coneixia i m’inspirava. El color que hi anava associat és el vermell, de manera que jo utilitzaré tota una gamma cromàtica de vermells tirant una mica cap al granat.

–Quin material ha elegit? 
–He triat un paper de mida A2 i utilitzaré l’aquarel·la per poder aplicar la tècnica de l’aiguada. De fet, l’aigua és una gran ajuda quan vols fer una performance en directe.

–Què pot avançar de la seva obra?
–La meva obra s’adequa a la cançó i el que compta no és el resultat final, sinó tot el recorregut. Com que el tema dura quatre minuts i té diferents intensitats, la pinzellada anirà al ritme de cada nota per generar una experiència audiovisual. Jo dibuixaré tot un seguit d’aiguades que després desapareixeran per oferir un resultat que no és l’esperat.

–Ho té molt definit? 
–Ja tinc una pauta i ho he estat provant una mica però em deixaré portar molt pel moment per inspirar-me tant en la potència de la música com en l’ambient que es generi. 

–Creu que el públic pot influir-li? 
–Jo penso que serà important, però no de la mateixa manera que quan fas una performance al carrer, en què la gent no sap per a què ve. Aquí m’imagino un públic passiu, que estarà atent i escoltant, però al final la música serà la que em donarà més potència. 

–Vol fer-li arribar un missatge concret? 
–Sempre intento que s’intueixi el missatge però que cadascú el pugui fer seu. Per tant, miraré de transmetre el mateix que Piazzola però des del meu punt de vista, que és una interpretació més sentimental. 

–Podria detallar-la? 
–És un remolí d’emocions; un tema que al principi t’agafa i t’acaricia una mica i que després t’activa moltíssim i et genera una angoixa bona. Per això ho representaré amb moltes línies per intentar imitar el moviment, amb taques profundes, espais blancs...
 
–Espera el concert amb il·lusió? 
–Qualsevol cosa que faig a Andorra ja em fa molta il·lusió perquè és una oportunitat no només a nivell artístic sinó també personal.