La música electrònica té diversos vessants. Lluís Casahuga mostra avui la seva trajectòria musical endinsant-se en l’electroacústica amb un concert al Museu Nacional de l’Automòbil, a Encamp, a les 21.00 hores. Presenta Digitalment sonor, transformant l’espai a partir de la música i els sons.

–Amb què es trobarà la gent que assisteixi a l’actuació? 
–És un concert amb l’obra que considero més personal, amb la música que vaig començar a fer en el període d’estudiant, més lligada a la línia acadèmica. Provinc de l’electroacústica, que és la part de la música i les noves tecnologies però vinculat a compositors que venen del món clàssic.

–Que ningú es confongui amb l’estereotip de la música electrònica.
–El que la majoria de gent pensa quan parlem de música electrònica és en el dj i la seva posada en escena, però no té res a veure. L’electrònica que presento són processos amb el so que faig amb la guitarra i altres elements, a través de filtres, distorsions o delays. És una línia diferent. És interpretar música electrònica en viu. El dj punxa música que ja està feta. 

–És un ritme diferent.
–No té per què lligar-se a la música de ball. Està més relacionat a l’art o el disseny sonor, les avantguardes, la música experimental, per a videoart, instal·lacions i performances. És tota aquesta línia.

–Ha creat una peça exclusiva pensant en l’espai del museu. En què consisteix?
–Es titula Automoció i he fet enregistraments de sons de vehicles que hi ha al museu, i d’altres a l’exterior. També coses que ja tenia en un banc sonor personal perquè fa molts anys que vaig guardant-ne per no haver de descarregar-me’ls. Tot gira al voltant de l’imaginari de l’automòbil i a partir d’aquests sons, elaborar una composició que suggereixi i desperti aquest imaginari, proposant fer una espècie de viatge sonor entorn del que representa l’automòbil des de la meva perspectiva.

–Els amants de la benzina diuen que un motor sona com la música.
–La línia de pensament musical que he seguit és la que diu que qualsevol so, soroll o silenci ordenat en el temps pot ser música. Hi estic totalment d’acord. He utilitzat els motors dels cotxes per generar ritmes de greus, cops de porta com si fossin bombos de bateria repetitius, caixes a partir de metalls, clàxons que fan com de trompetes aèries amb moltes reverberacions. Ha estat també un procés de joc, perquè d’això es tracta l’hora de construir i treballar amb el material. És experimentació.

–De fet, moltes màquines tenen un ritme que sembla musical. 
–El vessant del ritme industrial també l’he utilitzat. Tot i que es noten les meves influències més acadèmiques i clàssiques, m’he acostat a l’industrial alemany, amb ritmes més obscurs.