Santi Triguero (42 anys) és un dels jugadors insígnia del futbol català. Després de militar en clubs com el Sant Andreu i el Castelldefels, el davanter va estar jugant uns mesos a l’Inter d’Escaldes en el que va ser la seva primera experiència fora de Catalunya. El club es va quedar a les portes de jugar a Europa i Triguero ha tornat a Vilanova per decidir si vol continuar jugant a futbol o es decanta per fer el salt i convertir-se en entrenador. Ja ha rebut ofertes interessants en tots dos casos però de moment està fent la pretemporada a Castelldefels.

–Aquest any el vam poder veure jugar al Principat.
–Sí, vaig fitxar per l’Inter al gener i vaig poder debutar la primera setmana de febrer, fins ara que ha acabat la temporada. 

–Com va ser l’experiència? 
–Molt positiva. No coneixia la lliga andorrana, sabia que existia però no la coneixia. Estic molt content perquè em vaig sentir molt bé. L’Inter és un club que pel que fa al tracte és genial. Llàstima que al final ens vam quedar a les portes d’Europa, però va ser una experiència molt bona. Va sortir l’opció amb el mercat d’hivern i l’aprenentatge ha estat molt positiu, tinc un molt bon record d’aquests mesos. 

–Què li ofereix el futur?
–Vaig acabar de l’Inter Escaldes i em vaig plantejar si volia o no continuar jugant a futbol, perquè l’edat és un hàndicap. Però m’he cuidat tota la vida i em sentia bé. Vaig començar com cada any, anant a córrer i cuidant l’alimentació i em van trucar equips de Catalunya perquè hi jugui, tant de Primera Catalana com de Tercera Divisió. Encara no hi ha res tancat, no em vull precipitar, i, si jugo un any més, vull fer-ho en un lloc on em senti bé, còmode, i on pugui aportar tant al vestidor com al camp.

–Fa uns dies que se’l veu entrenant per Castelldefels.
–El Castelldefels és el club on estava abans de pujar a jugar amb l’Inter Escaldes i l’entrenador em va trucar per dir-me que tenia les portes obertes per venir a entrenar. He començat a entrenar aquesta setmana i la meva intenció és fer la pretemporada aquí i si tinc l’oportunitat de jugar en un lloc que em motivi, ho faré. Si no surt res, ja em plantejaré que faig.

–Li han arribat ofertes d’alguns llocs, alguna li ha cridat l’atenció o encara es manté a l’expectativa? 
–La setmana passada em va arribar una proposta del Ramón Maria Calderé, que té un precontracte amb el Reus, per jugar allà. A mi Reus em queda a mitja hora de Vilanova, és un club històric i amb un estadi molt maco. El problema és que encara no saben si competiran a Tercera Divisió o no podran competir. 

–Després del descens administratiu de Segona B la situació és complicada. 
–Exacte, està tot paralitzat. No puc estar pendent de si es pot o no entrenar i li vaig dir a Calderé que ja parlaríem més endavant. De moment estic entrenant a Castelldefels per veure quines són les sensacions que tinc i decidir si vull jugar un any més o si ja no em veig motivat.

–I són positives les sensacions?
–De moment sí. A més, al Castelldefels feia dues temporades que hi jugava: conec l’entrenador, la plantilla i l’entorn. Estic com a casa. 

–La proposta del Castelldefels és només per entrenar o hi ha l’opció que en formi part aquesta temporada?
–Sí, només estic entrenant. No ens ho hem plantejat, ni per part meva ni del míster. Després es pot produir, una cosa no treu l’altra, però en cap cas no és la intenció. Només em va oferir entrenar amb ells i li estic molt agraït.

–També té l’opció de ser entrenador.
–És una de les possibilitats perquè m’he tret els tres nivells. Tinc les titulacions necessàries per entrenar a qualsevol categoria de futbol espanyol. 

–Ha rebut alguna proposta?
–He tingut propostes tant per ser entrenador com per formar part d’un cos tècnic d’un equip de futbol. Però de moment les tinc aparcades perquè tinc clar que mentre que jugui a futbol, no puc fer d’entrenador. En el moment en què decideixi deixar de jugar a futbol sí que valoraré seriosament aquestes propostes. De moment no les contemplo. La meva prioritat és veure si les sensacions són bones i si el cos i el cervell responen per poder seguir jugant. En cas de veure’m bé, m’ha de motivar l’oferta.