L’Elena Roselló és infermera referent d’hospitalització de traumatologia. Després de participar en dos congressos parla de la importància del paper que juga el personal d’infermeria en un àmbit com la traumatologia.
 
–Com va sorgir la possibilitat d’assistir a les Jornades Nacionals d’Infermeria que es van fer a Pamplona?
–Vaig decidir potenciar l’equip per fer un intercanvi amb altres hospitals i a més crèiem que podia ser una oportunitat a nivell nacional. Hi van haver quatre persones interessades i vam presentar dues comunicacions orals per les quals ens van felicitar.

–Què van explicar?
–Vam parlar sobre dos casos de rareses: una infecció en un pacient que no havia donat la cara fins al cap de 40 anys i després una luxació de genoll d’un pacient esquiador.

–Justament la traumatologia és un camp que es toca molt al país.
–Sí, tant pels esports que s’hi fan com l’esquí i les bicicletes, com també pel fet que tenim una població molt envellida i hem de conèixer moltes patologies, el que seria la traumatologia ortogeriàtrica.

–Què es pot fer per aquests pacients d’edat avançada?
–És un camp molt important, tenim una gran feina perquè la gent gran torni a tenir autonomia o puguin tornar a casa.

–S’han de formar constantment?
–Sí, i la direcció també ens ajuda.

–Es pot dir que Andorra és un país capdavanter en l’àmbit de la traumatologia?
–En l’assistència de traumatologia a urgències tenim un gran nivell i amb la història compartida, els registres que fem a infermeria, estem molt avançats. D’altra banda, en el cas dels diagnòstics d’infermeria, potser anem una mica per davant d’altres hospitals.

–Fa unes setmanes es va fer un congrés al país. Aquests esdeveniments ajuden a posicionar-se?
–Sí i estem molt contents. Les exposicions van ser molt bones i ens vam adonar que es desconeix molt tots els procediments de com funciona el SUM o el tema dels rescats.

–És un model que es pot exportar?
–La veritat és que genera interès. Aquí tenim la infermeria molt ben considerada i quant a les cures nosaltres som la figura referent. Es dona un gran servei al pacient.

–Quins reptes tenen per davant en la professió?
–Sobretot la docència i la investigació són els grans reptes. No els podem deixar de banda i la investigació cal potenciar-la.

–S’està en aquesta línia?
–Sí, crec que per part de tothom, dels SAAS, l’UdA i el Col·legi d’Infermeria en general, estem tots ens aquest trajecte. Anem tots a l’una.