La nedadora Nàdia Tudó es troba en el seu millor moment esportiu, últimament no para de batre rècords d’Andorra. De fet, en els Jocs dels Petits Estats d’Europa que s’han celebrat fa poc a Montenegro es va penjar del coll tres medalles: una d’or i dues de bronze. Però l’atleta de 22 anys no només es dedica a la seva carrera esportiva, ha estudiat Administració d’Empreses i Màrqueting als Estats Units i actualment està vivint a Württemberg (Alemanya) mentre estudia l’idioma abans de decidir-se per un màster.

–Aquest any, als Jocs dels Petits Estats hi va anar la delegació més petita de la història, però els resultats sorprenen.
–Sí, vam assolir tres ors, dos més que a San Marino 2017. Personalment no m’esperava una medalla d’or, a més, els 100 braça no era una de les proves on havia assolit el meu millor temps. Hi vaig anar amb un crono que vaig assolir durant un entrenament, i la diferència amb quan prepares una competició és molt gran. I mira, vaig tocar la paret i vaig veure 1,12 minuts, que era tres segons més ràpid que el meu registre, i vaig ser primera.

–Va ser la seva millor marca.
–Sí. La millor marca de les quatre proves en les quals vaig nedar, i en les tres de braça vaig fer rècord.

–Últimament no para de batre’n, on està la clau?
–Ja fa molts anys que entreno i, en tots els esports, costa molt veure els resultats. Potser aquest any estic en un moment en què conec molt més el meu cos, també estic amb un nou entrenador i hi treballo molt bé. A més aquest any he entrenat molt dur perquè vaig acabar la carrera un any abans del que tocaria i els meus pares em van permetre nedar més i estudiar una mica menys. He apostat una mica més per la natació i ha sortit bé. 

–No està amb Xavi Torrellardona sinó amb un entrenador d’Alemanya.
–Amb el Xavi estem molt en contacte pel tema de la federació i quan vinc a Andorra sí que entreno amb el club i amb ell, però vinc molt poc pels estudis. 

–Li dona un plus el fet de poder entrenar a Alemanya?
–Sí. A més, el fet que no hi hagi els Serradells afecta molt. Les instal·lacions aquí també estan molt bé perquè hi ha piscines a cada parròquia, però de vegades canviar d’aires va molt bé. Allà per estudis estic millor i si estàs en un ambient on et sents còmode i feliç, sempre és millor.

–De cara al curs vinent seguirà vivint a Württemberg?
–Sí, m’hi sento molt a gust. Aquest any estic estudiant alemany perquè no podia fer el màster si no tenia un nivell C1 en aquesta llengua. 

–Només fa uns mesos que està a Alemanya, com va ser integrar-se a un país amb un idioma completament diferent? 
–Vaig tenir la sort que tenia bon nivell d’anglès perquè vaig arribar allà sense saber alemany. Al principi va ser dur, però vaig tenir molta sort perquè em van fer un esforç per integrar-me i al final es parlava en anglès als entrenaments.

–La medalla era l’objectiu de la temporada?
–L’objectiu és el Mundial de finals de juliol. Però una de les fites de la temporada era classificar-me per als Jocs dels Petits Estats d’Europa, i gairebé no ho aconsegueixo. Vaig fer la mínima quatre dies després que es tanqués el període perquè és molt complicat fer aquests temps quan estàs en bloc d’entrenaments. I sovint passa que quan afluixes surten les marques que buscava.

–Pel Mundial ja les ha assolit? 
–Sí. De les B en tinc quatre o cinc i de les A m’he quedat a res però tinc un parell de competicions on potser ho assoleixo. Hi ha dos tipus de mínimes, les de la FINA i després les de la federació. Jo m’he mirat les de la federació i les he assolit. 

–I a banda del Mundial?
–Hi ha el Campionat de Catalunya abans i, a principis d’agost, hi ha el d’Alemanya, al qual m’agradaria participar amb el club d’allà. A més llarg termini tindríem Tòquio 2020. 

–Va tenir l’oportunitat de ser banderera en aquesta edició dels Jocs dels Petits Estats. Com va anar l’experiència?
–Estava molt nerviosa perquè a més, sent Andorra, em tocava sortir la primera i hi havia una mica de desorganització. Però va anar tot molt bé i estic molt orgullosa d’haver portat la bandera del país. 

–Com veu el repte Andorra 2021?
–No sé ben bé com funciona tot però, pel que he sentit, la piscina dels Serradells hauria d’estar llesta abans. A més, la natació és un dels esports obligatoris. Era molt petita als altres Jocs i no podré comparar però en aquests hi haurà molts esports, em sembla que seran 18. 

–L’objectiu serà revalidar l’or. 
–Que soni l’himne nacional a la piscina d’Andorra seria increïble, però falten dos anys i mai se sap què pot passar. 

–Com es compagina l’esport d’alt rendiment amb els estudis? 
–Quan estava a Andorra va ser bastant caòtic perquè la natació no té cap conveni oficial. Alguns professors m’ajudaven molt si em perdia un examen però d’altres no. L’últim any em va costar molt perquè vaig estar fent la selectivitat americana per poder anar als Estats Units i se’m va acumular amb el BAC, però al final me’n vaig sortir. Un cop a Amèrica va ser més tranquil perquè allà aposten molt per l’esport universitari. Pots anar a classe, entrenar i tenir una mica de vida.

–Hi ha hagut una crida per part de molts esportistes per tal d’implementar quelcom semblant al programa esquí-estudi en altres disciplines. 
–Qualsevol ajuda és important. Entenc que l’esquí és l’esport majoritari al país però també tenim atletes d’esports més minoritaris que mereixen aquestes ajudes. 

–A què s’ha de renunciar per tenir aquests resultats? 
–És complicat. Sovint et trobes renunciant a plans que et proposen els amics o quan estava als EUA no podia anar a reunions familiars. Però tinc la sort que la meva parella nedava, que els meus pares han estat esportistes i els amics que et queden són els de la natació. La gent entén que és un sacrifici però per això estic tan agraïda pels meus amics i els meus pares, que són impressionants. 

–La recompensa ha arribat. 
–Sí, de vegades quan nedes hi ha la pressió de pensar que no sóc l’única que ha apostat molt perquè pugui estar a l’aigua. Els meus pares han aportat, no només diners, sinó molt temps. Ells es despertaven a les 5 del matí quan m’havien de portar a entrenar abans d’anar al col·le. Sento la pressió de fer-ho bé, no només per mi, sinó per ells encara que no m’hagin exigit mai res. 

–Qui és el seu referent en el món de la natació?
–N’hi ha molts però en especial hi ha una noia que és americana i fondista, la Katie Ledecky. És una atleta molt jove, que hi dedica moltes hores i la gent humil que aconsegueix els èxits a base d’esforçar-s’hi molt… És una passada.