L’Ivan Duran va ser escollit l’any passat com a fallaire major i enguany, des de la seva experiència, serà un dels organitzadors del taller de fallaires que comença aquesta setmana amb l’horitzó posat a la Revetlla de Sant Joan. 

–En què consisteix el taller de fallaire?
–Durant tot el mes de juny farem la formació de com fer les falles i com rodar el dia de Sant Joan. El procés d’elaborar la falla és una mica enutjós perquè s’ha de doblegar tot el paper i llavors és quan es fa el bloc amb la malla i la cadena. Aleshores, un cop s’ajusta a l’alçada correcte, i s’acosta el dia de rodar el que fem amb els nous és una cremada de foc perquè puguin veure l’experiència.

–No s’ha de confondre però amb l’activitat fallera originària de Valencia...
–No tenim res a veure amb les falles de València, l’únic que tenim en comú és el foc. Nosaltres l’any passat van declarar-nos, en una candidatura des d’Andorra, patrimoni de la Unesco com a bé no material. I ara s’han unit pobles de Catalunya i França que venen de la mateixa història. El que fem és celebrar la festa del solstici d’estiu. Aquí el dia de Sant Joan agafem la flama del Canigó i es porta a tots els pobles on es roden falles.

–D’on li ve aquesta passió?
–A mi em ve d’aquí el poble. Jo des de petit veia fallaires i rodafocs. I quan ets petit ho veus com una cosa increïblement gran. I quan finalment vaig poder accedir-hi, per l’edat, per primer cop recordo que va ser quelcom tan emocionant que no ho he pogut deixar de fer fins a data d’avui.

–Com descriuria la sensació de rodar a una falla?
–Quan veus el foc al teu costat és que ni el notes, perquè de vegades notes més la calor del cansament que la calor del foc. Estàs tan emocionat amb el foc allà al davant que ni te n’adones de les espurnes i el rastre que deixa mentre rodes la falla. És una sensació màgica.

–És com ser dins d’una bombolla...
–Exacte, estàs com dins d’una bombolla de foc. Realment és inexplicable i val la pena sincerament experimentar-ho algun cop en la vida perquè s’enganxarà ràpid. Jo animo a la gent a format part d’algun dels molts comités de falles que hi ha aquí a Andorra, pràcticament n’hi ha un per cada parròquia. 

–Cal alguna preparació física especial?
–No, a veure. És cert que la falla costa una mica de rodar pel seu pes, però és una cosa que està a l’abast de tothom. El que cal és actitud és ganes i no tenir-li por al foc. Portem capes ignífugues que ens protegeixen i és bastant segur.

–Pot haver-hi gent que tingui interés en participar però que li freni el respecte que pugui tenir al foc...
–Cada any hem tingut algun cas que li tenien respecte al foc, però un cop li fèiem la formació i fèiem una cremada abans de Sant Joan perquè s’acostumin i li perden la por que tinguin. A veure, respecte sempre s’ha de tenir perquè és foc, però amb prudència no hi ha cap problema.