El Nil Socías va entrar al Cos de Banders a principis d’any i des d’aleshores es troba en període de formació per anar aprenent totes les tasques que els agents assumeixen. Reconeix que cada dia aprèn alguna cosa nova a la muntanya i assegura que té ganes de seguir-ho fent i escalant posicions dins del cos.

–Com va sorgir el seu interès per la natura?
–El meu pare i el meu tiet sempre es passaven el dia a la muntanya, treballant però també com a hobby, de manera que des dels tres anys jo ja m’hi arrossegava i m’agradava el contacte amb la natura, els animals i els esports. 

–D’aquí al Cos de Banders només hi ha un pas. 
–Des de petit ja havia anat veient com treballaven i de seguida em van venir ganes de fer la seva feina. De fet, jo els tenia com uns ídols perquè són els que més saben de la muntanya i volia arribar al mateix punt.

–Quin procés va seguir fins a entrar-hi? 
–Vaig fer un grau superior de gestió forestal i pràctiques a la Unitat de Fauna del Departament de Medi Ambient del Govern, i després de seguida va sortir una plaça dins del cos. Vaig presentar-m’hi per provar i vaig quedar en segona posició, però em van posar en període de reserva de plaça. 

–I va tardar molt a aconseguir-la? 
–Dos anys, que vaig dedicar a treballar en tasques relacionades amb la natura. 

–Com definiria la feina del bander? 
–La tasca més important que fem és vigilar la caça, la pesca, i ara també controlem els gossos perillosos, si porten morrió, van lligats, tenen l’assegurança al dia... A més d’altres tasques de prevenció a la muntanya, com els focs. 

–Quina és la seva rutina? 
–Primer anem a l’oficina però al cap de deu minuts ja agafem el cotxe en parelles i ens dirigim cap al nostre sector. Jo ara mateix vaig amb tots els agents perquè estic en període de formació i així vaig veient com treballa cadascú. I tenim la iniciativa per controlar el que vulguem, depèn de l’època de l’any. 

–Ha detectat poc respecte per la natura? 
–No ens hi trobem molt, la gent que va a la muntanya està molt conscienciada i és molt respectuosa. I també és difícil trobar-nos amb aquella persona que infringeix la normativa. 

–Què és el que més li agrada de la feina? 
–Sobretot, la llibertat i la iniciativa per poder anar a fer el que tu creus que és millor cada dia. I també la varietat de tasques; la monotonia a mi em mataria. I quan et passes tots els dies a la muntanya, cadascun veus o aprens coses diferents. El pitjor són els dies de mal temps, quan només pots voltar en cotxe o fer feines administratives. 

–S’hi veu tota la vida, com a bander? 
–Sí, sí! Ara mateix aprenent tot el que pugui i a poc a poc anar escalant posicions dins del cos. 

–Se sent còmode al Cos de Banders? 
–Actualment, amb l’actual director, que ha fet molt per al cos, considero que estem molt ben organitzats i reconeguts!