Xavi Jové (Ponts, 1994) fa tres anys que és resident al país i competirà amb la Federació Andorrana de Triatló sota la bandera del Principat. Es va proclamar campió de la Terra de Remences.

–Deu estar molt content per haver fet el millor temps a la Terra de Remences.
–Estic molt content perquè no era un objectiu de la temporada. És un més a més perquè el meu objectiu és l’Ironman d’Embrun. És una cursa de muntanya que se celebra a finals d’agost i són quasi 180 quilòmetres en bicicleta, per això vaig fer aquesta preparació.

–Per què va decidir participar-hi?
–M’anava bé per dates. L’objectiu era fer un bon entrenament i patir una mica.

–És una marxa de prestigi.
–Hi havia quasi 3.000 participants i vaig sortir des de la meitat del pilot, quan vaig passar per l’arc de sortida, ja feia dos minuts i 40 segons que els primers havien sortit. 

–I va tocar remuntar.
–Sí, fins a agafar el cap del pilot. En aquell moment es va produir una escapada a la qual no vaig arribar. Però a la Collada de Bracons, vaig poder arrancar no em va seguir ningú. Vaig anar 65 quilòmetres en solitari.

–Participarà en les marxes del país?
–Sí, a la Volta als Ports i a la Purito.

–Quina és la seva trajectòria en el món del ciclisme?
–Vaig començar a competir en categoria cadet, en BTT. En sub-23 elit ho vaig deixar per passar-me al triatló, per especialitzar-me en distància ultramarató.

–El triatló té un alt component d’autosuperació.
–Va anar tot lligat amb els estudis, perquè vaig fer un grau superior d’esports a Lleida on nedava i corria a peu. En cinc anys vull participar en els Ironman com a esportista d’alt rendiment. L’objectiu és arribar a Kona en categoria elit, un fet que no s’ha aconseguit encara a Andorra.

–Què li aporta el triatló?
–M’aporta constància, saber com és de dur aquest esport i, a la vegada, m’agrada el que aporta com a persona, com és ser responsable, lluitador i veure que les coses no són gens fàcils.

–Sorprèn la seva edat en comparació amb la mitja dels participants dels Ironman.
–Correcte. Per això cremo etapes abans. Ara toca mitja i llarga distància. Vull acabar fent-los amb 30 anys.

–El motiva que hi hagi la Federació Andorrana de Triatló?
–M’he quedat fora d’anar als Mundials de Pontevedra i la veritat és que estic fent els tràmits per canviar de federació, fet que és possible sense ser andorrà. Ara estic esperant que s’acabi de crear la junta. Vull enviar els papers a la federació internacional perquè  m’acceptin, em fa una especial il·lusió representar a Andorra en l’àmbit mundial.