Andorra és un país en el qual els últims anys un bon nombre d’esportistes i artistes han fixat la seva residència. José María Remacha, soci d‘EY i inspector d’Hisenda en excedència, va exposar en una conferència a Andbank les problemàtiques que poden sorgir en el tractament fiscal de les operacions d’aquests, fent una anàlisi i exposant quins són els principals problemes que tenen, com poden minimitzar-los i planificar adequadament els seus ingressos per tal de tenir una millor eficiència fiscal i evitar problemes fiscals que puguin derivar en un problema reputacional.

–Quan es parla de canvi de residència fiscal sorgeixen moltes susceptibilitats, a causa d’alguns escàndols que s’han produït arreu amb algun famós...
–S’ha de veure perquè van passar, com es poden evitar els problemes i quina seria la manera de no acabar als diaris com a conseqüència d’això.

–A nivell públic perquè es produeix certa mala imatge per marxar a viure a un altre país i fiscalment poder beneficiar-se?
–Segurament perquè hi ha hagut casos en el passat on s’ha dit que es traslladava la residència i no es feia. Evidentment que canviar de país per pagar menys impostos està 100% permès. Tens dret a decidir on acabaràs tributant. El problema és que hi ha gent que ho ha fet de manera il·legal en el sentit de no traslladar efectivament la seva residència i això ha tacat la resta de casos. Ha generat una consciència pública que qualsevol trasllat és incorrecte, quan no és així.

–Com es pot acabar amb aquesta mala imatge?
–La diferència és fer-ho correctament o no. Fer-ho amb voluntat evasiva d’impostos o amb voluntat d’optimització. Les dues coses són totalment diferents. Quan tu trasllades la teva residència de manera artificial, evidentment ho fas de manera evasiva i el normal és que acabis afrontant un possible delicte fiscal. Això no té res a veure en qui, efectivament, trasllada la seva residència. Les dues circumstàncies no tenen res a veure i canviar de residència per pagar menys impostos és totalment lícit, així com la utilització d’estructures societàries per reduir la càrrega impositiva sense que això infringeixi la llei, evitant les sancions i multes administratives i aconseguint una eficiència fiscal utilitzant preus de transferència, que són normes especials que s’estableixen per valorar drets d’imatge. Requereix fer-ho amb un compliment rigorós i estricte de la llei.

–Els que ho fan bé es troben en el punt de mira precisament pels que no ho fan...
–No s’ha d’anar gaire lluny. En el món de la fiscalitat pots trobar aquest mateix fenomen. No només hem de parlar d’artistes i esportistes. Per exemple, les grans multinacionals per culpa de determinades operacions internacionals tenen ara mateix una espasa de Dàmocles a sobre com si tot el que fan és incorrecte i volen evitar impostos, quan això no és el cas. Les multinacionals volen reduir la seva càrrega impositiva com vol fer qualsevol persona física o empresa, però sempre respectant la seguretat jurídica i evitant riscos fiscals perquè el que volen és fer negoci. No obstant això, l’opinió pública hi està molt a sobre per determinades actituds o estructures passades. 

–Qualsevol persona té el dret a decidir on vol viure...
–No hi ha cap problema en fer-ho. El que s’ha de fer és una adequada planificació de com fer-ho i una bona estructura fiscal. Els artistes o esportistes internacionals al final no acaben de tenir un lloc fix de residència. Això els genera molta controvèrsia entre els diversos països on viuen, que els hi paguen en el sentit que tenen rendes d’allà, i en conseqüència estan sotmesos a més perill fiscal que no pas altres.

–A Andorra no només hi troben avantatges fiscals, sinó també un entorn privilegiat per poder realitzar la seva feina.
–Andorra té molts atractius. No només és la càrrega fiscal. És un d’ells, però els esportistes no només vindrien per això. També busquen les infraestructures, la facilitat pels entrenaments, la seva bona localització geogràfica. Els artistes també.

–Hi ha molta diferència entre el que poden voler uns i altres?
–Esportistes van més focalitzats a drets d’imatge, en canvi els artistes a drets d’autor, també drets d’imatge, tenen també produccions al darrera que tenen més despesa. És una tipologia semblant però amb un tractament diferent.

–Estan ben assessorats en matèria fiscal?
–Sí, però el que acostuma a passar a vegades és que la mateixa persona que els hi fa el management de gestió artística els hi acaba fent els impostos o el testament. No sempre és així però quan això passa el millor sempre és derivar-ho a un especialista tenint en compte els volums de diners que normalment generen.