Moussa Diagne (Senegal, 1994) és un jugador de bàsquet que, avui dia, ha esdevingut un dels símbols del MoraBanc Andorra. El pivot senegalès de 2,11 metres d’alçada va començar a jugar tard. El 2012 va arribar al Fuenlabrada, procedent de la Torrejón Basketball Academy, i va signar un contracte per cinc temporades. Va disputar partits amb l’Òbila d’Àvila de la LEB Plata i alternava entrenaments amb la primera plantilla del Fuenlabrada. El juliol del 2015 va fitxar pel Barça, que l’agost del 2017 el va cedir al MoraBanc Andorra. El juliol del 2018 es va desvincular del club blaugrana i va passar a formar part del club tricolor després de signar un contracte per dos anys. Diagne va rebre el trofeu de millor jugador del mes de març abans que comencés el partit de diumenge i és, sens dubte, el gran protagonista de les xarxes socials del club després de vídeos com el Pasacanasta o la profecia que si neva, guanyen.

–Què significa haver guanyat el trofeu de millor jugador del mes de març?
–Tots els jugadors volen guanyar un títol com aquest durant la seva carrera. És un trofeu molt difícil d’aconseguir perquè hi ha molts jugadors que han estat competint molt de temps en aquesta lliga i mai no l’han pogut aconseguir. Que m’hagin escollit com a guanyador del mes de març és una alegria i una motivació per treballar més i continuar esforçant-me. A més suposa haver assolit un repte, sempre havia volgut un trofeu i és un honor per a mi i la meva família. 

–En les votacions popular de la fase regular que es van iniciar ahir es troba en el top 20. En primera posició és Laprovittola, un jugador que està fent una temporada excel·lent. 
– Sí, però realment no és una cosa en què pensi, no ho vaig fer en el mes de març i tampoc en la votació general. Mira, no vaig poder jugar l’últim partit del mes passat i tot i això vaig aconseguir el trofeu. De totes maneres, estic convençut que guanyi qui guanyi, s’ho mereixerà. Òbviament és una alegria estar entre els millors.

–A nivell personal, ha estat un mes de març una mica complicat tenint en compte que va estar hospitalitzat per diversos marejos. Com es troba? 
–Va ser un mes complicat. Em trobava bé, estava jugant amb un bon ritme, podia ajudar l’equip i de sobte va passar allò. Però així és aquesta carrera, i la vida en general. De vegades passen coses que no ens podem imaginar. Ara veig que em costa una mica perquè tinc por dels contactes i de moltes coses que abans feia sense pensar. De vegades quan hi ha contacte el primer que penso és si em tornaré a marejar... Però estem intentant millorar aquest aspecte. Cada dia em trobo millor i estem treballant amb el fisioterapeuta i el preparador físic per superar-ho.

–Què et sembla el rendiment que està tenint l’equip? 
–Estem fent una molt bona temporada. Teníem l’objectiu d’estar a la Copa del Rei i vam fallar però vam aconseguir arribar a les semifinals de l’EuroCup, ningú s’ho imaginava. Ara a la lliga estem patint una mica per estar entre els vuit primers però això no treu el mèrit d’haver fet una bona feina durant tota la competició. Hem de seguir mantenint la forma i el cap per poder estar entre els vuit primers, mentre que hi hagi opcions, hem de seguir treballant.

–Encara veuen possible disputar els play-off? 
–Sí, mentre que matemàticament hi puguem entrar, ens veurem amb opcions. És complicat. El de l’altre dia era un partit que podíem guanyar, però vam perdre... de totes maneres, matemàticament no és impossible i hem de seguir. No ens quedarem de braços plegats mentre que hi hagi opcions, hem de seguir lluitant i sumant. 

–Com estan els ànims després de la derrota de diumenge? 
–Quan va acabar el partit estàvem una mica enfonsats perquè era un partit que teníem a la butxaca i al final se’ns va escapar. Però, ara, en fred, sabem que el que toca és estar més junts que mai, aixecar el cap i treballar per afrontar les sis finals que ens queden, que són molt importants per a l’equip, els jugadors i l’equip. 

–Ha passat en més d’una ocasió això de tenir un avantatge de més de 10 punts respecte al rival i que al final s’escapi la victòria. Per què creu que passa? 
–Pots dir que no hem estat intel·ligents, que faltava concentració... cadascú donarà la seva opinió però la meva filosofia és que si no mereixes una victòria, no te l’enduràs. Només cal veure la final de la Copa del Rei, al descans guanyaven de més de 20 punts i, en un quart els van remuntar. Personalment crec que sóc un jugador jove i amb poca experiència en aquesta lliga, crec que he d’aprendre d’aquestes situacions i que no es repeteixin. 

–Com va ser arribar a unes semifinals de l’Eurocup? 
–En el meu cas era la primera vegada que hi arribava, també per a l’equip i el país. Va ser molt maco i ho vam gaudir moltíssim. Volíem arribar a la final i endur-nos el títol però no va poder ser. Va ser molt especial i crec que el país, el país i jo mateix ho recordarem sempre.

–El fet d’arribar tan lluny va suposar que durant molts mesos es compaginessin les dues competicions i el calendari fos més dur. 
–Sí, hem viscut uns mesos durs perquè són dues competicions i molts partits, però volíem fer-ho el millor possible per arribar on volíem. Va costar però és la nostra feina, ja ho sabíem des d’un principi. Si vols estar en dues competicions, s’ha de patir molt. Va ser dur però al final ho vam gaudir també. Hem pogut acumular victòries i viatjar a molts països europeus. 

–Són un equip capaç de guanyar el Baskònia, el Barça o el Madrid en un moment de la lliga es van guanyar el sobrenom de matagegants. Què creu que han de fer ara que s’apropen aquestes sis finals? 
–Som un equip capaç de guanyar qualsevol rival. Ara mateix el que hem de fer per poder guanyar aquestes sis finals és modificar els errors que ens estan fent perdre últimament, i per aquest motiu estan l’Ibon, el David, el Paco, el Solana... per ajudar-nos. Jo mai havia arribat al final de la lliga amb tants minuts, i ells ens poden ajudar per poder guanyar qualsevol rival. 

–El vam veure en la presentació del llibre que ha escrit Gabriel Fernández, cap de comunicació del club, com a gran damnificat de la seva gestió de les xarxes. Com ho viu? 
–Sí... és cert. El Gabi és una persona molt alegre i sempre intenta trobar un jugador que pugui connectar amb els jugadors i amb qui pugui fer vídeos o coses gracioses per l’afició i cridar l’atenció. Aquest any m’ha tocat a mi, però m’ho he passat molt bé i crec que els nostres seguidors també han rigut. 

–Al final d’alguns partits regala les seves sabates. Com va començar la tradició? 
–Això va començar quan estava a Fuenlabrada i comença perquè moltes vegades hi ha nens o seguidors que t’estimen, et segueixen, t’animen però mai poden apropar-se a tu o aconseguir res de tu. Ho faig perquè els nens puguin tenir alguna cosa meva o del club, i agraeixo que els meus patrocinadors m’ho facilitin. Per això cada vegada que tinc l’ocasió ho faig.