L’Andrés Oswald és un monitor d’esquí argentí que va venir a Andorra per la temporada de neu i que per buscar-se la vida s’ha remuntat als seus orígens per crear un petit comerç de gastronomia típica del seu país.

–Com va arribar a Andorra?
–Vaig venir a Andorra perquè soc monitor d’esquí. Però la decisió de quedar-me amb els meus fills va ser perquè les possibilitats a Argentina eren complicades i aquí vaig veure un futur. 

–El futur però no l’ha portat a la neu...
–Hauré treballat potser quatre temporades a Andorra com a monitor abans d’exercir com a cap de manteniment d’hostaleria. Jo em vaig haver de buscar la vida perquè havia de viure d’una altre cosa que no sigui l’esquí. Si jo fes la doble temporada d’esquí com fan tots els monitors d’esquí que tornen a l’estiu a Argentina sí podria viure de l’esquí. 

–I ara sí està intentant viure de la cuina... 
–Això de la cuina és per herència familiar: els meus pares eren artesans, pastissers i xocolaters. Mai he fet una altre cuina que no sigui la que es fa a casa. La graella i la carn és quelcom que tot argentí sap fer. Jo ho vaig anar aprenent per la meva pròpia autoescola.

–I està tenint acceptació la seva aposta gastronòmica?
–Aquí a Andorra no és tant comú aquest tipus de menjar, però si hi ha alguna cosa que coneixen els andorrans són les empanades argentines. També tinc pasta fresca que això és molt habitual i conegut a Argentina, però aquí no tant. 

–A què ho atribueix?
–Perquè aquí només coneixen els raviolis, el que compren en els supermercats. No hi ha un costum de menjar pasta. El que compren és allò industrial.

–És una qüestió cultural doncs?
–Clar. A Argentina la gent menja fins i tot més pasta que a Itàlia perquè allà cada 100 metres hi ha tres comerços com el meu. 

–I quin és el seu secret per fer-se un forat en el paladar andorrà?
–Secrets no dono cap! (riu). Això és una artesania, no hi ha res industrial. Tot el que jo faig ha d’estar bo i ha de comptar amb matèria prima de qualitat. I ha d’estar fresc, perquè no utilitzem conservants. Aquí cada dia s’elabora menjar recent fet. 
 
–Sembla molt escrupolós en el producte que ofereix al client..
–És que aquest treball comporta moltíssima dedicació perquè són moltes elaboracions. Tinc quasi vuit o deu gustos d’empanades i raviolis que porten cadascun d’ells distints farciments.

–I aquesta dedicació s’està traduint en comandes? 
–El negoci va funcionant poc a poc, tot requereix un temps i encara no he arribat als dos anys. Andorra funciona de boca en boca a tot fins que la gent et va coneixent.