Roger Caritg és investigador del Cenma i responsable del projecte de seguiment de papallones diürnes al Principat. Com cada primavera des de ja fa 14 anys, el passat 1 de març van iniciar el procés d’observació que coordinen des del centre però que compta amb la participació ciutadana i la cooperació dels dos espais naturals d’Andorra i la Vall del Madriu.

–Com definiria el projecte?
–És una xarxa de seguiment de papallones diürnes que es coneix amb el nom de BMSAnd i aplica una metodologia molt específica que ja es va implementar als anys 70 a Anglaterra. 

–En què consisteix?
–A visitar un mateix itinerari un cop a la setmana entre l’1 de març i el 30 de setembre. Al llarg de l’itinerari, en una fitxa de camp s’anoten tots els exemplars de papallones de les diferents espècies que es van observant. 

–Per què a la primavera?
–Tot i que la metodologia està feta per a tot Europa i de vegades s’ha d’adaptar a Andorra, en aquest cas s’inicia al març perquè és quan comencen a sortir les primeres papallones.

–Cobreixen tot el territori?
–Actualment disposem de vuit itineraris que s’han elegit tenint en compte els diferents hàbitats d’Andorra per tal d’aconseguir la màxima representativitat.

–Què obtenen al final del seguiment?
–Cada any recollim les fitxes de camp de tots els itineraris i analitzem les dades obtingudes. En aquest procés, rebem l’ajuda dels científics del Museu de Ciències Naturals de Granollers, que són els que porten la xarxa catalana CBMS i els que ens han format a nosaltres, i de la Societat Catalana de Lepidopterologia. 

–Quins són els objectius que persegueixen?
–Primer, conèixer la diversitat de papallones d’Andorra. Després, com que són insectes bioindicadors i, per tant, molt susceptibles als canvis ambientals i de les cobertes del sòl, tenen interès en poder vincular-se amb estudis de canvi climàtic i d’evolució dels usos del sòl. Finalment, organitzem conferències, tallers i inclús una sortida oberta al públic per tal de donar a conèixer el món de les papallones. 

–Quantes espècies hi ha a Andorra?
–N’hi ha 155, 136 de les quals s’han localitzat a través d’aquest projecte. Fa dos anys, vam descobrir la pandora, però l’objectiu és sobretot veure com evolucionen les poblacions.

–I han detectat canvis? 
–La majoria de les espècies es mantenen estables. Pel que fa a la resta, n’hi ha més que es troben en regressió, unes deu o dotze, que no pas en increment, unes cinc o sis. També hem vist que espècies de terres més baixes comencen a detectar-se a més alçada, segurament per l’escalfament del planeta. I l’augment de la massa boscosa i la seva densificació afavoreix les espècies a qui els agrada el bosc en detriment de les que prefereixen els espais oberts. 

–Quines papallones susciten més interès?
–El macaón i l’apol·lo, que són potser les més vistoses. I també els nimfàlids, que són més grans i acolorits!