Va realitzar una xerrada sobre arbres d’Andorra a L’espai de la Fundació Crèdit Andorrà. No només va parlar sobre la flora autòctona, sinó també de com es troben els boscos a nivell mundial i la necessitat existent de posar fre a la desforestació.

–Quina és la situació actual al planeta?
–Recentment s’han fet alguns estudis del nombre d’arbres a tot el món i els científics creuen que des que va aparèixer l’agricultura a la nostra civilització, el volum s’ha reduït a la meitat del que hi havia, fa uns 12 o 15.000 anys. En zones com Europa els boscos han passat a ocupar més espai, però en altres llocs s’estan patint unes desforestacions molt importants i això ens està perjudicant. Són una arma important davant fenòmens com el canvi climàtic. Tallar aquests arbres té un impacte ja no tant a nivell de la biodiversitat d’aquella zona, que queda destrossada quan canvies un tros de selva per un camp de conreu, sinó que també és un perjudici per a tot el món, perquè estem perdent un pulmó.

–Fa dècades que estem veient com l’Amazones queda desforestat...
–És una responsabilitat de tots, no només de la gent de l’Amazones que prefereixen conrear que no pas tenir la selva. Nosaltres els hi comprem els aliments que conreen, la vedella que pastura per aquelles zones o la fusta que tallen dels boscos. És una responsabilitat compartida i que va en línia amb tot el món globalitzat on vivim.

–L’acció de l’home va en contra el planeta...
–Som poc conscients del mal que ens estem fent a nosaltres mateixos perquè solem viure en un dia a dia on aquests fenòmens no els percebem. És quan mirem una mica més a llarg termini o globalment quan t’adones de la magnitud del desastre.

–M’està preocupant. Hi ha solució?
–Passa perquè tothom en sigui conscient. Estem a 10 o 15 anys d’un punt de no retorn. Ens hem de posar les piles molt ràpidament. Només cal llegir els informes mundials del canvi climàtic que avisen regularment. Cada vegada que hi ha una reunió hi ha una notícia a la premsa, però després se’n parla menys. Ens oblidem dels problemes que tenim.

–Quan reaccionem la solució no serà ràpida, perquè un bosc tarda a regenerar-se...
–No només pel bosc, sinó també pel clima. Tot i les emissions que hi ha hagut els últims cent anys, el planeta es va escalfant a una velocitat elevada però regular. Encara que ara deixéssim d’emetre, la inèrcia que portem ens empeny a continuar amb l’escalfament. Per això hi ha un punt de no retorn, no en el sentit del desastre final, sinó del que havia passat fa cent anys. S’ha de posar remei aviat. Això passa per mesures dràstiques, no per posar cotxes elèctrics. Hem de canviar tot el nostre dia a dia.

–Els boscos a Andorra quina salut tenen?
–En general és bona i estan en creixement, com està passant a Europa. Cada cop són més densos. Comparant fotos aèries dels anys 50 amb les del 2000 es veu que es van densificant i que pugen en altitud, en contrapartida de les pastures.