Allen Roldan, de 23 anys, és un apassionat de la música i compon cançons des de 14 anys. Juntament amb Solflow, un raper amic seu, ha popularitzat un parell de cançons. La primera vegada que va actuar va ser al Temple. 
 
–Quan va decidir començar?
–Tenia 14 o 15 anys. Vaig començar a cantar i composar rap romàntic però em vaig adonar que no fluïa, malgrat ser l’estil que més m’agradava. Vaig fer el salt al reggaeton perquè és un gènere que ara s’escolta molt i se sent a les discoteques. Jo sortia de festa i pensava «com m’agradaria que sonés una cançó meva i que tothom la pogués gaudir». Així que vaig decidir intentar-ho.

–Com va ser el procés?
–Primer copiava els cors d’altres artistes i a poc a poc vaig fer-ne de propis. D’aquí va sortir Ella lo sabe, la primera cançó. Però no la vaig fer sol, em va ajudar un amic meu, Solflow, que fa rap. Cadascú se centrava en la seva part, ell amb el rap i jo amb els cors. A força de practicar va sortir aquesta cançó.

–Va ser difícil trobar un lloc on gravar les cançons?
–És difícil que et prenguin seriosament i et tractin com un professional. Però diuen que «qui busca, troba» i ara estem amb PRB, és un productor que grava a molts professionals. Amb ell ens va sortir la cançó Bonita. 

–D’on treuen les bases?
–D’un productor d’Argentina que les crea i en ven els drets d’autor.

–Quant triguen a fer una cançó?
–Si ens hi posem, en tres o quatre dies l’acabem i passada una setmana ja l’estem gravant. El videoclip el tenim fet un mes més tard. 

–Què li aporta musicalment Solflow?
–Ell és la veu forta i jo sóc la veu suau, ell entra i trenca amb el ritme. Va marxar durant un temps, perquè el seu somni és ser futbolista, i sentia que em faltava alguna cosa, ens complementem. Per sort ara ha tornat. 

–Quina rebuda han tingut les cançons?
–Estem molt emocionats perquè de vegades et para gent i et canta un tros de la cançó o et reconeixen... La veritat és que estic molt orgullós d’haver creat quelcom que ens agrada a nosaltres i a la gent.

–L’objectiu és gravar un disc.
–Estem buscant un segell discogràfic que ens aculli i que puguem estar creant històries allà. 

–Què sent quan està cantant en un escenari i veu que la gent se sap la lletra de les cançons?
–Al principi em posava molt nerviós perquè soc tímid i em feia vergonya. Però és molt emocionant i motiva molt. És fantàstic. Estic molt feliç de poder dedicar-me a la música

–Quin és el seu somni?
–Ser cantant professional i arribar el més lluny possible. M’agradaria cantar fora d’Andorra: Barcelona, França...