En Benjamin Terech és d’origen francès però porta deu anys vivint a Andorra. Des de fa uns cinc, s’ha aficionat a la muntanya i hi practica diversos esports; a l’hivern, skimo, i a l’estiu, senderisme, escalada i trail. Tot i que ha après pel seu propi compte gran part dels coneixements que té sobre aquestes modalitats, també ha volgut fer les formacions del Cenma sobre neu, allaus i seguretat a la muntanya. 
 
–Què el va portar a iniciar-se en el món de la muntanya?
–A mi, sempre m’ha agradat la muntanya i la naturalesa; ja abans d’arribar a Andorra. 

–Com ha après a desenvolupar-s’hi?
–He fet molta autoformació, tant llegir sobre la muntanya com informar-me dels riscos.

–Què el va motivar a fer els cursos del Cenma?
–Jo no sabia que existien, però me’ls va recomanar un amic.

–En què va consistir el del cap de setmana anterior?
–Primer, ens van explicar els factors que poden fer desencadenar una allau. Això et permet entendre-ho millor i poder analitzar-ho sobre el terreny. Després, els Bombers ens van ensenyar què cal fer en cas d’allau.

–I tot aquest coneixement ja el tenia?
–No. De fet, hi ha moltes coses que creia que sabia però que realment o les sabia de forma molt superficial o inclús errònia; hi ha un avanç i un després de la formació. 

–Mai s’havia trobat en una allau?
–No.

–I ara se sent més preparat per fer-hi front?
–Sí; ara soc més conscient del perill de la muntanya i hi ha moltes situacions que puc evitar. En realitat, la formació et dona la capacitat i el coneixement per decidir pel teu propi compte si pots fer una sortida o no a la muntanya. 

–Sol sortir-hi amb més gent?
–Sí, però abans no m’atrevia a fer ‘tonteries’ sol o amb gent sense coneixements. Ara, en canvi, si vaig amb algú que no té experiència, crec que puc treure’l d’una situació perillosa. Tot i que al revés, no seria el mateix.

–Per tant, la formació és clau. 
–Sí, perquè la possibilitat de sobreviure en una allau depèn sobretot del temps de reacció. En els 15 primers minuts, la probabilitat és del 90%, però quan ja n’han passat 35, es redueix fins al 34%. I a Andorra els bombers solen tardar entre 30 i 40 minuts a arribar al lloc dels fets. Per tant, és la persona que t’acompanya qui realment ha de salvar-te. 

–Seguirà fent formacions?
–Sí, però aquí no hi ha més nivells. De tota manera, ja m’han dit que el millor és anar practicant el que he après per tenir-ho al cap. 

–Per què recomanaria aquesta formació?
–Perquè jo ara tinc molta més seguretat per anar a la muntanya. I, de fet, penso que anar-hi sense haver fet aquesta formació és una mica perillós. Tothom hauria de fer-la per poder gaudir-ne a l’hivern amb total seguretat.