Colòmbia, el secret més ben guardat és el títol de la conferència que dimecres a la Massana impartirà Francesc Bailón, un antropòleg que a través de la mirada desmunta tòpics.

–Quina relació té amb Colòmbia?
–El passat mes d’agost vaig estar un mes a Colòmbia coincidint amb una exposició que estava fent sobre els inuits al museu Mapuka de Barranquilla. I aprofitant l’exposició vaig decidir recórrer el país. I el que jo explicaré a la xerrada és el que jo vaig veure i el que jo vaig viure durant un mes.

–I què hi va veure?
–Un país completament desconegut. D’ells només coneixem el cafè, els narcos, les guerrilles, Pablo Escobar i poca cosa més. Però realment és un país espectacular que té més de 80 ètnies, que tenen cultures precolombines que poden ser iguals o més fascinants que els maies o els inques, que tenen diversos ecosistemes com el dels Andes, el del Carib o el de l’Amazones. Vull dir, és un país de contrastos i de colors. 

–I com va sorgir la iniciativa de fer una conferència a Andorra?
–És una conferència feta a mida. Els organitzadors d’aquest festival m’ho van demanar. Jo a cada trimestre amb tota la gent que he col·laborat envio un mail informant sobre les activitats que he dut a terme. I a la Massana ja hi vaig estar fa dos anys fent una xerrada sobre els inuits.
 
–I en què va consistir?
–Vaig explicar la història d’aquest poble, des dels seus orígens fins l’actualitat. I a l’igual que amb Colòmbia, derrocar alguns mites que malauradament ens han arribat d’aquest poble, que es coneix més pel seu nom que per la seva realitat cultural.

–Quina seria llavors la seva realitat cultural? 
–Ni es donen un petó amb els nassos, ni tenen 100 paraules per definir el blanc o la neu, ni viuen en iglús sinó en cases prefabricades de fusta. Són pobles seminòmades que viuen a cavall entre el món modern i el món tradicional. I quan arribes allà i convius amb ells te n’adones que tots els estereotips dels quals t’havien parlat no tenen res a veure.

–És un desemmascarador d’estereotips?
–Bé, més que desemmascarar estereotips el que m’agrada és mostrar la realitat tal com és. Quan s’intenta parlar d’un poble o país s’intenta explotar tot allò que és més publicitari i cridi l’atenció a la gent. I sovint això no té res a veure amb la realitat. Per tant, jo em considero un antropòleg de la realitat, no de la ficció. 

–I li és fàcil fer arribar el missatge a l’interlocutor?
–Per descomptat. Jo he escrit llibres, he fet pel·lícules, documentals, exposicions... i el que sempre intento és mostrar la realitat que existeix a través de les meves paraules o els meus ulls. La gent moltes vegades es refia del que sent o escolta, sigui en qualsevol tipus de mitjà, i no té en compte que ha de tenir el seu propi criteri. Sobretot el que ha de fer és escoltar la gent que ha tingut experiències de primera mà.