Andrea Sinfreu, nascuda l’any 2001, és esquiadora de muntanya. Aquest és el seu primer any a l’equip de la Federació Andorrana de Muntanyisme i competeix també  en curses de muntanya.

–Quins són els pròxims objectius?
–He començat aquest any i no he estat en totes les curses de la federació. He participat en la Copa del Món de la Font Blanca i en una setmana i mitja disputaré els Mundials de Suïssa.

–Quin serà l’objectiu?
–No el tinc marcat pel que fa a resultat. El que vull és agafar experiència i estar el més endavant possible.

–Com es va sentir a la Font Blanca?
–Era la meva primera Copa del Món però no em vaig trobar bé pel que fa a condicions físiques. No vaig poder fer un bon resultat encara que va ser una gran experiència.

–Però es devia sentir molt motivada pel fet de competir a casa.
–Sí, són les muntanyes que conec. Va ser una llàstima no trobar-me bé.

–Quin és l’objectiu a llarg termini?
–Estic competint en esquí de muntanya i en curses de muntanya i, per tant, com a objectius, vull continuar així. Em queden dos anys en júnior i vull seguir entrenant i estant a un alt nivell, a més de millorar posicions i poder estar, en el futur, en un circuit mundial a un bon nivell.

–Són dos esports i ha fet competicions importantíssimes també en curses de muntanya. Què prefereix més, l’estiu o l’hivern?
–Sempre m’ha agradat més l’hivern pel fet d’esquiar. M’agrada més la neu. Si puc combinar els dos esports, no en triaria cap perquè penso que els dos venen molt bé, tant per l’entrenament com per tenir variació entre les dues temporades, la de l’estiu i la de l’hivern.

–Com es combina l’esquí de muntanya amb les curses de muntanya?
–Són dos esports que poden semblar molt diferents però, al final, es fan al mateix medi, que és la muntanya. Es tracta de pujar i baixar muntanyes i d’estar a l’exterior. Sense un, l’altre no seria el mateix.

–Què li aporta?
–És una manera de sortir de la rutina i dona la sensació de llibertat perquè sempre tens la possibilitat de trobar nous espais i noves coses a fer, nous pics.

–S’han de combinar els esports i els estudis. Com ho gestiona?
–A mesura que vas pujant el nivell, es fa més complicat per l’exigència. Es fa dur a moments, però es combina bé. Però he tastat la muntanya des de petita, a través dels meus pares. 

–És una promesa de l’esport andorrà.
–Sí, em posiciono com a promesa. Vull seguir millorant.