La Vika Kleiman és ballarina improvisadora i especialista en educació somàtica. Originària de l’Argentina, s’ha format molts anys allà i abans d’instal·lar-se a Espanya va estar viatjant pels Estats Units i l’Àsia. Els propers 9 i 10 de març retorna al Principat per impartir el taller creatiu que ha programat la Fundació ONCA: Com-moure el cos.

–En què consistirà el taller?
–Aquest any, que ja és el tercer que vinc, hem decidit enfocar el taller des d’un punt de vista lúdic i familiar. De fet, en proposem tres: un per a infants de 3 a 5 anys amb un adult; un altre per a infants de 6 a 9 anys també amb un adult; i un darrer exclusivament per a adults. 

–Quin és l’objectiu? 
–Conformar un espai d’expressió,  d’intercanvi i d’experimentació a través del llenguatge artístic però també jugant amb la relació amb un mateix, amb l’altre... 

–Seran molt diferents entre ells?
–L’eix principal és el treball amb el cos i utilitzarem sobretot el joc i l’exploració. No es tracta del joc en si; jo entenc el joc com la manera que tenim tant nens com adults d’assimilar el món i de poder transformar-lo.

–Treballaran la interacció?
–Farem treballs tant individuals com en parella, en grup... sempre des del punt de vista corporal. Volem generar un espai on siguem capaços de crear de forma col·lectiva, tot posant èmfasi en les relacions intergeneracionals, que són pràctiques que s’estan perdent. 

–Què guanyaran els participants de cara a la vida quotidiana?
–En el cas dels infants, començaran a ser capaços d’autocontrolar el seu cos, d’incrementar les capacitats d’atenció, coordinació i comunicació, d’identificar el que els passa...

–Tot això es deixa molt de banda a les escoles?
–Hi ha escoles que estan introduint nous mètodes. Ara bé, en general, les pràctiques artístiques estan limitades a l’etapa infantil i després queden relegades i, en conseqüència, es van perdent les possibilitats que realment ofereixen.

–I si parlem de l’etapa adulta?
–Si bé es creu que el joc pot tenir un valor en la infància, les experiències lúdiques estan molt desprestigiades, però en els adults també poden funcionar com a mitjà per fomentar l’exploració, el diàleg i la creació col·lectiva.

–I què permetrà el taller per a adults?
–Serà un espai per posar el cos a jugar i per experimentar el plaer del moviment. Jo ho anomeno dansar. Tots podem ballar des del moment en què podem connectar amb el nostre cos i desplegar les nostres possibilitats cap a l’espai. 

–Ha trobat alguna particularitat en el públic andorrà?
–Els participants són sempre molt entregats i m’aporten moltes coses; és difícil comparar-los amb d’altres, però puc destacar que sempre he trobat molta varietat de perfils i això és molt beneficiós per al treball col·lectiu.