La Montserrat Palau (Barcelona, 1932) és de les padrines més modernes d’Andorra. Fa 20 anys que es dedica a fer quadres de punt de creu i Wallapop s’ha convertit en el seu millor aliat per desfer-se de les obres que no li caben a casa. Ara bé, només treballa per encàrrec si li demanen els seus néts.
 
–Com va néixer la seva afició pel punt de creu?
–A mi sempre m’ha agradat fer coses de labors. Abans feia mitja i ganxet, però ja fa 20 anys que em dedico més al punt de creu. He fet jerseis o cortines, com les que hi ha a la meva habitació. També faig quadres.

–Quants quadres de punt de creu fets per vostè té a casa seva?
–No ho sé, he perdut el compte, perquè n’he venut 50 o 60. Potser, repartits per tota la casa, en tinc una cinquantena més.

–I quants calcula que n’ha fet en tota la seva vida?
–Més de 200. És que ja fa 20 anys que faig quadres, eh, un darrere l’altre!

–En té algun de preferit?
–Els que tinc aquí, a la sala. Són quatre dones celtes que representen les quatre estacions. Però ara em falta un perquè va caure a terra i es va trencar el vidre.

–Per què va decidir vendre els seus quadres per internet?
–Em fa l’efecte que va ser per culpa del meu nét, va ser ell qui em va explicar que podia vendre els meus quadres per internet.

–Què va sentir la primera vegada que li van comprar un?
–Molta alegria! Recordo, fins i tot, com era el quadre. Era una parella de nuvis molt maca i l’havia fet expressament per a la meva néta, però com va renyir amb el nòvio, vaig decidir vendre’l per internet. Es va vendre de seguida perquè era molt bonic.

–Com se sent al combinar una tradició tan antiga com fer punt de creu amb una acció tan moderna com és vendre per internet?
–Molt bé, és que una s’ha d’anar renovant. Soc una àvia molt moderna, gràcies al meu nét. Al principi deia que no en volia aprendre, però ell va insistir i ara estic tot el dia pendent de la tablet.

–Des que ven per internet, s’ha incrementat la seva afició pel punt de creu?
–No, tot segueix igual. Jo mai he deixat de fer punt de creu ni un sol moment, perquè em passo tota la tarda davant la televisió i no puc estar sense fer res més.

–Fa quadres per encàrrec?
–El meu nét em va demanar La nit estrellada, de Van Gogh, i a la meva néta li he fet un de la Nefertiti, que aquests temes li agraden molt a ella.

–Podem saber quant val una obra seva?
–No gaire, per això els venc. Si fossin cars, segur que no me’ls comprarien, però els vull vendre perquè quan no hi sigui el meu fill no hagi de pensar què fer amb tants quadres. Ara la gent està contenta i jo també.