Marc Milian (Carcassona, 1973) té formació d’enginyer i passió de músic. L’enginyeria és la feina que vol convertir en hobby i la música el hobby que pretén aspirar a que sigui feina.
 
–Com va arribar a Andorra?
–Vaig venir al 2003 per fer una visita al meu pare que treballava a Andorra des de feia menys d’un any. I el que havia de ser una visita de quatre setmanes es va allargar 15 anys.

–Com és possible això?
–Per casualitat vaig fer una substitució al Lycée Comte de Foix. I com que buscaven un recurs ràpid el meu pare va proposar el meu nom per vigilar l’internat durant les nits.
.
–Ja tenia experiència?
–No. Havia estudiat en una escola d’enginyeria mecànica a Tarba i durant un parell d’anys vaig treballar a Microsoft a París. Però després vaig decidir anar a estudiar música a Bordeus.  

–S’havia cansat de la feina com a enginyer?
–No, simplement vaig descobrir que la música era la meva passió. I jo fins aleshores només l’havia aprés de manera autodidacta.  

–Torno a Andorra. Per què va agafar llavors una feina que no era la música?
–Perquè era una activitat que em permetia no quedar-me tot el temps al pis del meu pare i jo en aquell moment no tenia ingressos.
 
–Quant de temps s’hi va estar?
–Aquí ve la segona casualitat. El director del Lycée Comte de Foix es va assabentar que tenia estudis informàtics i em va presentar al director d’una empresa del sector que estava interessat en mi per l’experiència de Microsoft. 

–Tornava a quedar aparcada la música?
–Jo ja sabia que professionalitzar-me era difícil. El meu pare em va dir que guardés la música com una passió i em va dir que seria estúpid si no aprofitava el meu diploma com a enginyer. Però un any més tard vaig conèixer a un guitarrista andorrà i vaig començar a tocar amb la seva banda com a hobby. 

-I ha seguit combinant la feina d’informàtic amb la banda?
–Sí! Després de ser informàtic vaig treballar al Col·legi del Pirineu com a professor de la matèria. I això m’ha donat més temps per dedicar a la música. I llavors em van sorgir un projecte que és Shuffle Express, una banda de blues que avui encara és el meu grup de música. 

-Digui’m que amb Shuffle Express ha aconseguit dedicar-se a la música...
–Dedicar-m’hi no, però amb aquest grup hem fet en tres anys més de 200 concerts al país. Però vaig renunciar a la feina que tenia i ara treballo com a programador d’aplicacions per una altra empresa a mitja jornada, així que tinc més temps per la música.

-Cada vegada està més a prop ...
–La passió com a músic mai desapareix. En el camí d’oportunitats i casualitats que he tingut a Andorra ara em permet tenir un segon grup en clau de soul que es diu Vibrand. I amb els dos projectes farem el proper hivern prop de 100 actuacions.