En Sergi Monteis (Escaldes-Engordany, 1973) és un pastisser vocacional que exerceix a Sant Julià de Lòria. Ha begut de la tradició andorrana i francesa gràcies a la influència del seu pare. 
 
–Tenia clar des de sempre que volia dedicar-se a la pastisseria?
–Ho tenia clar des de petit, sempre m’ha agradat la pastisseria. Ja fa 30 anys que faig l’ofici.

–Aquesta vocació li venia d’herència familiar?
–Sí, del meu pare, que és el meu mestre. 

–Podria descriure com l’ensenyava?
–Doncs quan era molt petit simplement em deixava trencar els ous o pesar la farina. Després agafava un tros de massa i em deixava un racó de taula per fer ximpleries. I a poc a poc et va agradant més fins que un dia vols estudiar i dedicar-t’hi.

–On va estudiar?
–Als 16 anys vaig deixar els estudis i durant tres anys vaig anar a l’Escola de Pastisseria de Barcelona. I, juntament amb les pràctiques del meu pare, em va ajudar bastant a tirar endavant. 

–Quina creu que és la clau de la pastisseria?
–L’artesania. Tot ho faig com s’ha fet des de sempre. Allò primordial és que els productes siguin frescos i de qualitat.

–Quin és el seu pastís preferit de fer?
–En tinc molts! Començant pel més senzill que és un pastís de nata amb crema cremada dins i després hi ha un francès que m’agrada molt que es diu Saint Honoré. 

–A casa el deixen descansar o li demanen que faci pastissos pels dinars familiars?
–És que no tinc cap problema en fer-ne perquè la pastisseria és la meva passió. Quan em demanen algun pastís el faig amb molt de gust, sigui a casa o sigui treballant. 

–Com s’imagina els seus pastissos per algun públic específic de cara al futur?
–Ara estem intentant reduir una mica els sucres i treballar amb menys greixos. Investiguem la pastisseria moderna que és el futur però sense perdre l’essència de la tradicional. De totes maneres Andorra és un país molt petit i de vegades estem limitats.

–Amb 45 anys es pot dir que ha arribat a l’equador de la seva vida pastissera?
–Jo espero que em quedi molt camí per recórrer perquè m’agradaria estar treballant fins als 80 anys.

–Li agrada fer pastissos. I menjar-ne?
–I tant. A casa no en falta mai perquè ens agrada a tots: a la meva mare, a la meva filla, a la meva germana... tenim la casa plena de pastissos perquè no ens hem cansat mai de menjar-ne.

–Casa seva és com la de Hansel i Gretel?
–Exacte. Sempre hi ha algun dolç per fer a casa. I sobretot el diumenge no falta cap postre.