Laura Orgué (Igualada, 1986) és l’entrenadora de la fondista Carola Vila. Amb una llarga experiència en curses de muntanya i esquí de fons, va assolir el repte de ser entrenadora de la Federació Andorrana d’Esquí. Durant molt temps, ha residit a Argolell i a la Seu d’Urgell i té un gran vincle amb el Principat.

–Suposo que està molt contenta pels resultats que està obtenint la Carola.
–Any rere any esperes una millora, però aquest curs ha estat més del que ens esperàvem. A les primeres curses, la Carola ja va aconseguir els objectius de la temporada. Ara, hem d’intentar millorar-los.

–Fins a on pot arribar?
–Hi ha progressió i està assimilant els entrenaments. Cada vegada, els passos seran més petits i s’hauran de polir més detalls. Però hi ha d’haver un entrenament de deu anys al darrere per estar al teu màxim. Cada any juga a favor nostre.

–Com la definiria com a corredora?
–És molt perseverant i té els objectius clars. És molt seriosa amb el compromís que té amb aquest esport.

–Què li aporta?
–La meva feina és intentar que l’absència del Joan Erola a l’hivern es noti el menys possible i dono continuïtat al treball de la pretemporada. És un sistema en el qual em trobo còmode perquè quan era jove, el Joan era el meu entrenador. Ajudo a la Carola a afrontar els nervis, els petits detalls, a donar reposta als imprevistos que van sorgint. Intento, a través de la meva experiència, cobrir aquestes coses.

–Li aporta molts consells.
–Sí, i treballem molt amb el material. L’ajudo a provar-lo per saber que va bé.

–Com accepta aquest projecte?
–El Joan va veure que la Carola necessitava a algú per a l’hivern. He sigut la seva corredora durant molts anys i coneix el meu tarannà. Per desgràcia, pel que fa a tècnics, aquest món encara és molt masculí i el fet de ser dona, va influir. 

–Quina és la seva relació amb el Joan?
–Sempre he dit que ha sigut el meu pare esportiu. Com a esportista, em vaig modelar gràcies als seus entrenaments i a la seva manera de treballar. 

–Comptar amb Laura Orgué és un luxe per a la federació.
–Tinc el meu camí com a esportista però aquí la tasca és nova. M’han acollit molt bé, també la resta de tècnics. Cadascú aporta alguna cosa, tot és molt constructiu.

–Què s’ha de fer per fer un pas més en l’esquí de fons del Principat?
–Està clar que ha començat a emergir fa poc. Tot s’ha d’anar a construir. Les condicions d’entrenament a La Rabassa són molt bones, però s’hi ha d’arribar, i això desgasta.

–L’alumne superarà la mestra?
–Tant de bo, de veritat.