En Cristian García (Buenos Aires, 1979) va venir per primera vegada a Andorra amb 31 anys per fer de monitor d’esquí. Des de llavors només ha fallat un hivern, per força major, a la seva cita d’impartir classes a la neu de Vallnord Pal-Arinsal. Aquest enamorat de la muntanya aviat perdrà la seva condició de temporer.
 
–Com va arribar a Andorra?
–Quan et dediques a ser instructor d’esquí hi ha pocs països als quals pots anar. Abans havia anat a Estats Units i al Canadà. I per venir cap a Europa em vaig decidir per Andorra.

–I quants anys porta al país? 
Vinc des del 2007 ininterrompudament.

–I què és el que l’ha fet quedar-se durant tant de temps?
Al 2008 vaig patir un accident i em vaig haver d’operar el genoll. Aquell va ser el primer estiu que forçosament em vaig haver de quedar i va coincidir també que vaig conèixer a la meva exparella, que és la mare de la meva primera filla. I per aquesta raó vaig començar a venir més assíduament.

–L’accident va ser mentre esquiava?
Sí, va ser a final de temporada. Em van operar una primera vegada a l’estiu, després vaig haver d’esperar sis mesos i a l’hivern em van tornar a operar i vaig tornar a fer una recuperació de sis mesos.

–No va quedar bé la primera operació?
El que passa és que com m’havia trencat diversos lligaments del genoll van haver de fer-m’ho en dues operacions diferents. Vaig estar de baixa aproximadament un any i mig fins que vaig poder tornar a esquiar.

–Diu que durant la recuperació va conèixer la mare de la seva primera filla. Què en té més, de filles?
La segona està en camí. La meva parella actual està de sis mesos i donarà a llum a finals d’abril. 

–També és andorrana?
Sí, la vaig conèixer fa tres anys. Durant els dos primers estius passats va venir a Argentina a veure’m perquè com a professora tenia dos mesos de vacances. 

–Llavors ara es planteja quedar-se a Andorra?
Sí, de fet l’estiu passat ja em vaig quedar aquí i me’l vaig prendre sabàtic per fer junts un viatge per Europa. I aquest estiu em vull tornar a quedar però ja amb la idea de buscar-me un treball.

–Què és el que més l’agrada d’Andorra?
La muntanya. I a la vegada que tens proximitat amb la platja. En dues o tres hores tens la platja.

–A Argentina això no ho té?
A Argentina o tens la platja o tens la muntanya. Jo sóc de Buenos Aires que allà si hi ha platja però per anar a la muntanya t’has de desplaçar uns 1.000km com a mínim.