El candidat liberal a cap de Govern, Jordi Gallardo, fa un repàs de l’actualitat del país i exposa la situació dels pactes preelectorals. 

–Han fet arribar ja la proposta de pacte a SDP?
–Enviarem una comunicació al president d’SDP amb el resultat de les converses entre els dos partits (PS-L’A) aquesta setmana. No avançaré el contingut perquè entenc que el primer que l’ha de conèixer és Bartumeu.

–Pot ser que finalment no hi hagi una proposta de pacte?
–El compromís que vam assolir el dia de la primera trobada, que era analitzar si era factible fer un pacte, tindrà resposta aquesta setmana. 

–Canvio la pregunta. Perquè aquestes reunions internes entre L’A i PS no es van tenir abans de la reunió amb SDP?
–La reunió va ser exploratòria i tant el PS com L’A estàvem d’acord en fer aquesta aproximació per valorar escenaris. A la reunió amb SDP se’ns manifesta que fem arribar una proposta perquè es pugui analitzar el que estaríem disposats a fer i aquí es quan s’han d’aprofundir les converses entre PS i L’A. La primera reunió va ser simplement per saber si hi havia la voluntat d’escoltar una proposta. No la vam concretar perquè si la voluntat d’SDP no era escoltar no tenia sentit fer-la. En cas que la voluntat fos d’escoltar, com va ser, analitzaríem amb el PS amb què podia consistir.

–Bartumeu va dir que la trobada era un signe de feblesa del pacte PS-L’A.
–Prefereixo no valorar-ho. 

–La reunió va tenir lloc perquè alguns comitès locals tant del PS com d’L’A volien una aproximació amb SDP. De quines parròquies parlem? 
–Una parròquia que veia amb bons ulls aquesta possibilitat era Encamp, de tots els costats. Vam veure oportú que a la vista d’aquest interès i perquè en política tots hem de seure i analitzar opcions, es fes la trobada.

–Els rumors diuen que el pacte ha afavorit més al PS que no als Liberals.
–Aquest acord electoral afavoreix a Andorra. És un acord que implica generositat, cintura política, que requereix alçada de mires i posar per davant l’interès del país, al qual li cal un canvi, que no pas l’interès partidista. Crec que les crítiques d’aquells que volen desprestigiar el pacte són més basades en la por que no pas crítiques fonamentades. Pactar amb els que pensen com tu és molt fàcil. Arribar a consensos amb els que poden tenir plantejaments i punts de vista diferents és el més complicat i el que demostra fins a quin punt un projecte o el seu líder està disposat a, sense renunciar a la coherència, anteposar els interessos del país al seus propis.

«[Sobre l’avortament]L’A explicarà les conseqüències del sí i del no. El partit no es pot posicionar ni a favor ni en contra»

–Els darrers dies hi ha hagut un bon enrenou amb la sortida d’Alfons Clavera del projecte, ja que s’ha relacionat amb el seu posicionament sobre l’avortament. Hi ha més gent dins del projecte que no està d’acord amb la despenalització en els tres supòsits?
–Dins del partit no hi ha divergències, el que hi ha és llibertat d’opinió i d’expressió. Sobre aquest punt, el partit ja va fer un comunicat pactat amb la persona i em remeto a això. Vam  acordar en un seminari en el qual aquesta persona hi era que el que es donaria seria la potestat als ciutadans via una consulta perquè expressessin que volien en referència a l’avortament en els tres supòsits bàsics. Nosaltres ens mantenim amb això. Hi ha persones dins del partit que poden estar d’acord amb la despenalització i d’altres que no, però el que sí que hi ha és un respecte absolut perquè tant els que pensin a favor com en contra puguin formar part del projecte perquè a la mateixa societat andorrana hi haurà gent que hi estarà a favor i d’altres en contra. Penso que això s’ha volgut portar més enllà de manera intencionada per fer mal al projecte, s’ha utilitzat els mitjans de comunicació per fer passar un missatge que no és verídic perquè no s’ha forçat a ningú a marxar per pensar diferent. 

–Clavera deia que se l’havia forçat a posicionar-se sobre l’avortament. 
–No és cert. Dins del partit, com passa en qualsevol reunió, hi ha moments en què les discussions entre persones poden ser acalorades però en cap moment ningú de l’executiva ni en nom del partit ha forçat a ningú a expressar-se sobre un tema en concret.

–En cas d’una consulta, L’A faria campanya a favor de la despenalització?
–L’A faria una campanya per explicar les conseqüències del sí i les del no. El partit no es pot posicionar ni a favor ni en contra. El que defensa el partit és la llibertat dels andorrans, que després de 25 anys de Constitució poden tenir una opinió diferent de la que van tenir l’any 93. El que defensem i mantenim i jo com a candidat m’he compromès i així serà, és a defensar una consulta popular perquè els andorrans i les andorranes d’aquest país puguin decidir amb coneixement de causa.

–La pluralitat sembla un argument idíl·lic en una qüestió tan delicada com és l’avortament, que pot comportar un canvi de model d’Estat. Com s’explica que sobre una qüestió tan rellevant en un mateix partit hi puguin conviure posicions tan oposades?
–No és complicat d’entendre si formes part d’un partit que no és de pensament únic. I Liberals d’Andorra no ho ha estat mai. Sempre ha tingut un corrent més conservador i un més progressista. Magnifiquem més el rebuig d’una persona que no pas el suport de la gran majoria que segueix al partit. 

–Quina alternativa de model d’Estat plantejaran si avortament i coprincipat no és compatible? 
–El plantejarem durant la campanya, de moment no ho vull avançar. El que és evident és que perquè la gent pugui decidir amb coneixement de causa se’ls hi ha de donar la màxima informació. I no donar-la és intentar manipular la decisió de les persones. Sempre poso el mateix exemple. A Suïssa es va fer una consulta per saber si la població era partidària d’ampliar el període de baixa per maternitat i va sortir que no. I per què? Perquè quan es va fer la pregunta es va dir que ampliar el període de baixa per maternitat comportaria un augment de les contribucions socials per poder-hi fer front. Això és plantejar una pregunta amb la suficient informació perquè les persones que han de decidir siguin conscients del que estan votant. No s’ha de manipular a la gent amb el discurs de la por. 
El meu compromís com a candidat és aquest: no manipular, explicar les coses com són, donar la màxima informació i deixar la sobirania en mans de la ciutadania. Si prefereixen mantenir un coprincipat amb la prohibició de l’avortament tal com està, s’haurà de respectar. I si els ciutadans prefereixen un canvi, els polítics l’haurem de fer complir. I si l’opció és mantenir el coprincipat i despenalitzar haurem d’explorar totes les vies possibles per intentar assolir-ho. Fins a quin punt això és factible? No és moment d’explicar-ho perquè cal fer les consultes i els contactes suficients abans.

–Parlem de les llistes territorials. Més enllà del misteri encara a Ordino i de la decisió de la Massana d’anar en solitari, com evolucionen les converses a Sant Julià? De moment, el PS segueix assistint a les reunions que fa Laurèdia en Comú. 
–Em sembla perfecte que hi hagi reunions de l’entorn de Laurèdia en Comú, entenc que hi ha gent de diferent sensibilitats polítiques i si el PS hi forma part, res a dir. És una decisió que els hi correspon a ells i no dificulta per a res l’acord al qual hem arribat d’intentar presentar una llista conjunta a Sant Julià. 

–Sant Julià sempre ha estat dominada per UL. Veuen complicada l’entrada?
–És difícil saber quina serà l’acceptació d’una proposta a Sant Julià amb el PS i en la qual serem rivals amb UL. És evident que UL és la llista preferida a Sant Julià però també crec que totes aquelles persones que vulguin un canvi al país i a la parròquia passa per donar el vot a una opció alternativa que és el nostre projecte. 

–Els fa patir perdre els votants més conservadors que tenien fins ara?
–Patir no és la paraula. El que es busca sempre, evidentment, és el màxim de suports. I si pots guanyar-ne de nous sense perdre els que ja tens, millor. Això sí, en política, com a la vida, l’equidistància és difícil de mantenir. I nosaltres hem agafat una línia clara de defensar un projecte liberal, cosa que fa un any i mig era més difícil de fer, pels postulats i per les persones que l’encapçalaven. Ni volem ser socialdemòcrates, ni volem ser conservadors. Volem ser liberals que és el que som. Sabem que això pot fer que algunes persones conservadores o més de dretes basculin cap a un altre projecte, però també pensem que serà la manera de recuperar gent o atreure gent que se senti més còmode amb aquest espai polític. 

–Els partits ja han començat a treballar en els programes electorals. Podríem trobar-nos amb punts programàtics que conduïssin PS i L’A a un conflicte ideològic? 
–Depèn del que s’entengui per conflicte. El que sí que hi haurà seran propostes diferents. Perquè ha de ser així i perquè no hem amagat en cap moment que serà així. El PS tindrà les seves propostes entre les quals hi haurà postulats que fa temps que defensa i L’A en tindrà d’altres. En alguns punts coincidirem, en altres divergirem, però per nosaltres no representa cap tipus de problema perquè hem demostrat que som capaços de posar-nos d’acord per l’interès d’Andorra. 

–Quins són els punts en què podrien divergir?
–La veritat és que no ho sé perquè si miro la trajectòria d’aquests quatre anys al consell, amb el PS hem coincidit amb moltes coses, hem discrepat amb d’altres, però com passa fins i tot dins del propi grup. Ho parlàvem al principi, a ’L’A sovint tenim postures divergents dins la pròpia militància. Al final, és cert que és així internament i crec que serà així amb algunes propostes programàtiques d’uns i altres. Del que no tinc cap dubte és que Liberals i PS serem capaços de posar-nos d’acord per fer avançar el país.